Una altra rondalla en què es plasmen trets matriarcalistes i que figura en l’obra “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”, de Joan Bellmunt i Figueras, és “La vida de senyor rector”. Així, un mosso que portava una vida dura, entre altres coses, pensava en “la bona vida dels rectors de les parròquies d’aquesta contrada, amb bona taula parada, un bon llit, les majordones que tenien, les caceres en què participaven” (p. 567), etc.. Com veiem, aquesta figura de rector empiula amb la del rei que, fins i tot, se’n va de cacera.
Una vesprada, “l’amo li mana de portar un paquet a la rectoria, amb presents i queviures per al senyor rector” (p. 567), i emprén el camí amb passa lleugera.
Quan aplega a la rectoria, el rep una minyona. “La minyona, sempre atenta i amable, ara es mostra molt més acollidora, tant pel paquet rebut com per la presència del jove i ben plantat mosso, el qual treballa en una gran casa plena de bondat” (p. 567).
Tot seguit, copsem que la dona li marca el compàs i que el xicot segueix la pauta que ella li comenta: “El convida a beure i li etziba, tot d’una:
-No pensis tornar a casa; soparàs amb tranquil·litat, farem una mica de vetllada, quan arribi la noia que m’acompanya en les nits que em quedo sola, i, després, anirem a dormir” (p. 568).
A banda, la minyona li afig què haurà de fer el mosso i, així, ella li fa de mare:
“-Perquè estiguis content (…), però no ho diguis a ningú, dormiràs a la cambra i al llit on dorm el senyor bisbe, quan ens visita.
La vetllada va resultar inoblidable. A l’hora d’allitar-se, les dues fadrines el guien al ‘quarto’ dels forasters, amb el llit arranjat com si de visita pastoral es tractés” (p. 568). Com podem veure, les dones menen l’home i ell va darrere d’elles. Fins i tot, hi ha un passatge que empiula amb la maternitat, quan li diuen “demà, de bon matí, ja et vindré a cridar aquí, a la cambra” (p. 568). Són part de les relacions maternals entre dos personatges femenins (i que enllacen amb lo matriarcal) i un personatge masculí, fidel a elles i que fa el paper de fill respecte a la mare.
Igualment, captem un passatge en què el jove veu que hi ha un drap de seda que cobreix el llit, i es gita tranquil, “meravellat de tanta finor, de la seva flonjor i de la seva amplada” (p. 568). Per tant, el llit reflecteix la manera amb què les fadrines tractaven el bisbe.
Finalment, a mitjan nit, el xicot copsa que fa molt de fred, bota del llit, fa via i, des d’aleshores, comentava que havia tastat la vida de rector i que la seua era molt millor. Per això, “Al cap d’uns anys, en deixar la casa, per emmullerar-se, ho va explicar a l’amo: (…) Vaig dormir al llit del bisbe, però dormir despullat damunt allò tan fi era impossible amb el fred que feia. Almenys, jo, encara que hagués de treballar més que ells, al vespre, dormia calent i, si no, anava a dormir a la palla amb els animals, i bé que s’estava. Per aquest motiu, deia que havia tastat la vida de rector i la meva era millor” (p. 568). I les jóvens minyones, l’endemà, feren via vers el llit del jove i callaren.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
