Reis i súbdits que tracten bé, amb caràcter i molt oberts

Una altra rondalla en què es reflecteix molt el matriarcalisme és “Es tres germans”, la qual figura en el llibre “Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar”, de Caterina Valriu Llinàs. Així, tres fills que no tenien ni pare, ni mare, i que el pare de tots tres s’havia mort sense dispondre, “Consultaren d’anar al rei, que els partís es béns” (p. 212) i ho fan de més gran a més petit. Troben un home que cercava una mula i que, més avant, “els demanà on anaven i l’hi digueren. I aquell home partí davant davant i se n’anà a cal rei i li contà lo que li havia passat amb es tres germans” (p. 212). I, així, ni els germans deixen caure el bon home, ni ell a tots tres. A banda, l’home fa el paper de pare i, per això, els representa davant del monarca.

Tot seguit, “Arribaren es germans a cal rei i li demanen que els partesca es béns. El rei diu a un criat que els don un bon berenar i que li duga per escrit tot lo que conversaran mentre berenen” (p. 212). Per consegüent, el rei, molt obert, no sols els proporciona aliments (una porcella rostida i vi), sinó que vol conéixer com són. A més, els tres germans copsen semblances entre part del menjar i lo que ells han vist durant el trajecte.

Després, el monarca els demana (quant als aliments), com també a sa mare. La dona li diu que el rei és fill de son pare i li afig “un any que hi va haver guerra, passàrem as moro i tu ets fill d’un moro” (p. 213) i, per tant, és la dona qui ha educat el fill, a qui li transmet la història (de la família i la vinculada amb la política).

El rei torna a fer preguntes als germans i ells li encerten. I, com que només u dels tres seria l’hereu dels béns de son pare, el monarca (com en altres relats) els comenta:

“-I ara, vosaltres. ¿Què no pintaríeu es vostre pare a un paper?

Varen dir que sí i el pintaren, a son pare.

Quan el tengueren pintat, els donà una pistola i els digué que li havien de tirar un tro perhom i, es qui li faria més bo, tendria tots es béns” (p. 214). Però el darrer “va dir que no li volia tirar. Diu el rei:

-I tu, ¿per què no li tires? Tu veus que això no és ton pare, que això és una estampa.

Diu es petit:

-Maldament, jo no li vull tirar.

Per molt que el rei li suplicà, ell no volgué tirar a son pare i el rei li digué:

-Idò, es béns són teus” (p. 214).
I, per consegüent, veiem que el fill tractaria bé son pare, que se l’estimava (“no volgué tirar a son pare”, frase que admetria la lectura “no volgué tombar del poder a son pare”) i que té caràcter.

Al capdavall, llegim que se’n tornaren tots tres a casa i que el més jove heretà els béns. I, de pas, malgrat que el més petit fos l’hereu, això no els impedia viure junts: els diners no eren motiu de rivalitat, ni de separació entre germans, ni, anant un poc més lluny, entre persones de generacions diferents.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.