Una altra rondalla de l’Alguer en què es reflecteix molt el matriarcalisme és “El pardal verd”, la qual figura en el llibre “Rondalles alguereses”, de Pasqual Scanu. “Una volta, aqueixa filla de rei era en un desert i tenia un germà (…) petit i anava a la caça” (p. 51) i a córrer món, amb la intenció de trobar la germana, qui havia estat presa i esposada per un fill de rei.

Després d’haver-se casat, “el marit és anat a la guerra i ha deixat la muller prenyada i és venguda a parir i ha fet un minyó i una minyona” (p. 51). I, com en altres rondalles semblants, la mare del príncep envia una carta al fill dient-li que la jove havia tingut dos gossos i, a banda, envia un carnisser per a que s’emporte la filla del rei a un bosc i que mate a la jove i als seus fills.  Però el carnisser “no els mata i els deixa en una cabana i els dóna provisions per a tres dies” (p. 51).

Un poc després, la filla del rei, amb molta espenta, fa via “aqueixa dona amb les dues criatures al pit” (p. 51) i es troba una dona vella (i bruixa) enviada per la reina. La velleta li fa un gran palau i el dona a la minyona (p. 51): “Bella tu ets, i millor és el castell; si hi era l’aigua rient, més bella series tu” (p. 52). A més, el germà de la jove, passa pel bosc i veu la germana (p. 51).

Al moment, la velleta veu el jove, li dona unes indicacions i “El germà es posa en camí, en cerca d’aqueixa fontana, i fa allò que li havia dit la vella” (p. 52) i, així, es plasma que es fa lo que vol la dona. Ara bé, el germà s’acosta a la font i diu “si hi era la poma ballant“ (p. 52).

A més, a la filla del rei, se li apareix Nostra Senyora, qui li comenta “-Ara és menester que ton germà vagi a portar-te la poma ballant” (p. 52) i, a banda, diu al germà que ha de fer camí sense pensar-s’ho dues vegades, per a agafar la poma ballant. I “L’home, prest, va a la volada, la poma l’ha aguantada i se’n torna a casa” (p. 52). De nou, es fa lo que vol la dona.

A continuació, la bruixa demana un pardal verd a la filla del rei i Nostra Senyora diu al germà de la princesa que ell ha d’anar a prendre el pardal i que ella l’ajudarà. Igualment, el germà segueix les directrius de la vella (en aquest cas, la Mare de Déu) i, al capdavall, la filla del rei aconsegueix l’aigua, la poma ballant i el pardal verd.

Més avant, el fill del rei torna de la guerra, aplega al palau i un caçador que s’acostava al castell per a allotjar-s’hi, és ben rebut pel monarca (p. 53). A més, passem a un passatge en què Nostra Senyora, quan era preparada, diu a cada fill quina relació tenien amb el rei (p. 54). I, com que el rei vol conéixer la mare dels jóvens, se li presenta la minyona (p. 54), acompanyada del pardal verd, ocell que, com en altres rondalles, dirà al monarca tot lo menester per a esbrinar els seus vincles.

Finalment, el rei, com que ja havia trobat la muller i els fills, els abraça, se’n van a la cort i l’accepta “com era la muller” (p. 54).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.