Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme, fins i tot, simbòlicament, és “Es dos bessons”, recopilada per Mn. Antoni Ma. Alcover i que figura en el Tom XXI. Així, un home tenia una pollina (una egua jove), una cusseta[1] i un jardinet (p. 67). Un dia, l’home tenia un peixet molt airós i garrit en l’ham i, quan l’en treia, el peixet li diu que no el menge, si vol estar bé, i que no el tire: “M’has de rentar amb aigua dolça ben rentat. La mitat d’aquesta aigua, l’has de tirar a ses rebranques des portal de ca teua; s’altra mitat, l’has de posar dins dues ampolletes, i guarda-les ben guardades” (p. 67) i que, una part d’aquesta aigua, l’home l’ha de portar a sa casa, i li afig que, “De mi, n’has de fer tres bocins: es cap, dóna’l a sa dona; es cos, a sa pollina; i, sa coa[2], a sa cussa” (p. 67). És a dir, la dona porta el cap (fa de cap de la família, de la casa, del grup), un detall matriarcalista i no aïllat en unes quantes rondalles. La banda central, el cos, també femení, i, al capdavall, la cua. Igualment, l’aigua és dolça, així com, en moltes cultures molt vinculades amb la terra i en línia amb el matriarcalisme, els seus membres, abans de passar per la instrucció obligatòria per part de l’Estat (lo que, eufemísticament, es diu “educació reglada”), ho plasmen en la manera de parlar. A més, l’aigua sol estar relacionada amb lo femení com també la terra i, ací, el peix pot evocar un figura semblant a la sirena.

Més avant, llegim que “Aquell home ho va fer així (…) i, de cada rebranca[3] des portal, va sortir una espasa de tan bon trempat (…) i tan lluenta que era; i, des cap d’una temporadeta, sa dona tengué dos bessonets” (p. 67). Afegirem que l’espasa simbolitza el penis… i que, tot i que Mn. Antoni Ma. Alcover no recopilàs rondalles eròtiques o, si més no, no fou eixa la seua intenció, per motius de principis morals (partint d’uns comentaris que em feu Pere Riutort), considerem que, ací, sí que té un significat sexual.

A banda, veiem que 1) la dona tingué dos bessonets, 2) la pollina, dos cavallets, i 3) la gosseta, dos gossets. Ens trobem davant d’un numeral associat amb el matriarcalisme: recorda, com ara, els sants Abdó i Senent, que representen dues parts de lo femení, no l’home i la dona, així com, en moltes rondalles i en moltes cançons eròtiques, ho fan la mare (o bé, l’àvia) i la filla (o bé, una jove) (pp. 67-68).

Un dia, el pare trau les dues ampolletes i diu als dos bessonets, que ja eren jóvens i, igualment, “més ben plantats i més vius que una centella, Un, havia nom, Joan; i, s’altre, Bernat” (p. 68):

“-Jau, això. A ningú, pot pertocar millor que a vosaltres. Mentres estiguen destil·lades, com ara, serà senya de que vos diu bé. Tot d’una que s’embullaran, serà que vos diu malament” (p. 68).

En Joan, un dia comenta a En Bernat que se’n va a cercar món i “Et deix sa meua ampolleta” (p. 68), pren el seu gos, fa via i, uns dies després, veu en un barranc “una fadrineta d’una quinzena d’anys, gallardíssima, amb una cara com un sol, amb uns cabells rossos” (p. 68) i, en lloc de presentar-se a la jove com un alliberador, li diu “Aquí em tens” (p. 68) i, encara que ella, filla d’un rei, li comenta que fuja, En Joan li respon:

“-Jo, ¿fugir? (…). Jamai,… mentres no pugues fugir tu davant! O tu et salvaràs o tots hi romandrem.

-Ah, bon jove! -deia ella-. Com es coneix que tens tan bon cor” (p. 70) i, tot seguit, li indica com podrà matar un drac: clavant-li l’espasa en “una junteta que té davall es pits” (p. 70). 

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Notes: [1] Una gosseta.

[2] En l’original, “cova”, en lloc de les formes “coa” o “cua”.

[3] De cada part lateral del portal.