Una altra rondalla en què es plasmen molts trets vinculats amb el matriarcalisme és “Es soldadet de sa motxilla”, recopilada per Mn. Antoni Ma. Alcover i que figura en el Tom XVI, en què un jove havia tornat de servir al rei i, mentres que tornava a sa casa, es troba amb Jesús i amb Sant Joan (p. 58). El jove, generós, donarà a Sant Joan part de lo que té i, a més, molt obert: “acosta’t i ens ho partirem com a bons germans” (p. 58) com també farà, un poc després, a Sant Jaume (p. 59) i a Sant Bartomeu (p. 60). A més, el Bon Jesús comenta que l’al·lot s’havia guanyat un premi i diu a Sant Felip que li done una motxilla (p. 61).

Al moment, el jove aplega a una ciutat i una dona molt oberta (“sa senyora”, p. 62), no sols l’acull en sa casa sinó que li confia una clau i ell fa que els dimonis no puguen fer-se amb la casa i, a banda, els fica en la motxilla i, així, els guanya la mà (p. 64).

Tot seguit, se’n va a cal ferrer i, immediatament, “Es soldadet anà a contar es pas a sa senyora de sa casa i estigué amb ella una quinzena de dies” (p. 64) i “Camina caminaràs, arriba a una altra ciutat” (p. 64) i farà un gran servici al rei, ja que el monarca i el dimoni havien fet una barrina i l’endemà passaria el dimoni (p. 64). Aleshores, el soldadet, sense pensar-s’ho dues vegades, l’endemà es presenta a cal rei i, amb molta espenta, li comenta que ell li farà costat i que ho aconseguiran. I, així, com que el rei i els altres el consideraven una persona forta, el soldat actua i, els dimonis que acompanyaven el dimoni, només veure el soldadet, diuen “Ja és es soldadet de sa motxilla!” (p. 67) i “El rei i els seus feren un alè (…) i anaren a donar una aferrada pes coll as soldadet” (p. 67).

De nou, apareix el dimoni al rei i li diu “Senyor rei, pactes són pactes” (p. 67), un tret vinculat amb el matriarcalisme: el pactisme. Ara bé, el soldadet fica tots els dimonis en la motxilla (p. 67) i, com els hi tingué, se’n va al rei i li comenta:

“-Senyor rei: a cal ferrer, tenim ses feines!

Se n’hi van i diuen:

-Mestre, una calda a aquesta motxilla!” (p. 67) i, després que el ferrer hagués pegat un passó als dimonis, els dimonis es tornen a l’infern.

Aleshores, “El rei carregà de dobles de vint es soldadet de sa motxilla, que se n’anà a casa seua i trobà encara sa mareta viva, i fadrina s’al·lota que festejava abans d’anar-se’n as servici. Es casaren i va viure amb elles” (p. 68). 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.