Hi ha capellans, entitats i més persones que aproven el missal (eclesiàsticament i normativa, il·legal) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual no respecta la normativa vigent en matèria de llengua i de litúrgia del Vaticà (en aquest cas, del Concili Vaticà II i tot) i que, per tant, abracen que cada membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua cobre 360€ per reunió.

Vos convide a compartir aquesta entrada com un exemple més de corrupció en relació amb la llengua catalana, amb la Generalitat Valenciana i amb molts capellans valencians pro justícia social i, suposadament, d’esquerres i progressistes, àdhuc, en temes lingüístics. 

Afegirem que, quan una persona, una entitat, etc., promou molt les normes (com ara, que un diccionari, en el seu títol, porte l’adjectiu normatiu), ho fa també de lo políticament correcte i, moltes vegades, està al límit del fanatisme.

A més, en els segles XVI i XVII, el sevillà Juan de Ribera, que fou bisbe en el Regne de València durant moltíssims anys i, àdhuc, virrei, ja intentà introduir el castellà en l’ensenyament, atenent a una conversa que tinguí amb Pere Riutort el 31 de gener del 2021: “De deu missioners, nou n’eren religiosos i… ja volien introduir el castellà”. Paraules en nexe amb “el Patriarca” (Juan de Ribera), qui té dedicats molts carrers.

Per tant, la culpa no és del bisbe Mayoral (també procedent del Regne de Castella), qui, en 1746, autoritzà un ritual bilingüe, obra que, primerament, estava en la versió en llengua vernacla (aleshores, es considerava la “llemosina”) i, en acabant, en castellà; a banda, que, en 1750, ja prohibí el bateig en llengua catalana, en la llengua de la gran majoria de la població del Regne de València.

Igualment, escriurem que, des del 2015, en l’Ajuntament de València, mana un govern pseudoprogressista i que encara no han canviat el nom d’un carrer dedicat al… bisbe Mayoral, carrer molt pròxim a l’edifici del govern local. 

 

Més reports,  més arguments, més sociables i més nexes.

 

Tocant a la informació sobre els qui donen suport a aquest joc brut político-lingüístic (de la Generalitat Valenciana i dels membres de l’AVL) i a la “pagueta” a cada membre de l’esmentada acadèmia, hem trobat aquest enllaç: https://grupdeldissabte.org/index.php/2021/03/09/1169. Per cert, en el text d’aquesta font no es diu res del “Llibre del Poble de Déu”, sinó que s’actua molt en línia amb la política del famós ministre nacionalsocialista Joseph Goebbels (en el mètode de reportar), de què hi ha informació molt interessant en el llibre “La mentira en la propaganda politica y en la publicidad”, de Guy Durandin, a què vaig accedir a la darreria dels anys noranta.

Adduirem que, com deia aquell polític alemany, “Una mentira repetida mil vegades, acaba per convertir-se en una veritat”.  A més que lo que no es diu (com lo que no s’escriu), com si no existís.

A continuació, vos presentem unes fotos de la web vinculada amb l’enllaç que hem posat abans, totes elles fetes el 5 de febrer del 2022 abans de les 10h. del matí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment, comentar-vos que, en paraules de Pere Riutort, en una conversa que tinguérem tots dos el 10 de març del 2021,… lo que ell cobrava per “examinar els metges, perquè poguessen tenir el certificat de ‘Valencià'” eren… 50€. I tot, per “Un dia a la setmana” (sic). Ací teniu bona part dels escrits originals d’aquella conversa amb l’amic i mestre Pere Riutort, “Un referent”, com m’escrigué el meu amic Victor Ferrer el 3 de febrer del 2022.