Tot seguit, una foto que viu anit, en un comentari que Jesús Puig feu en el seu mur i que ell inserí, acompanyada d’unes paraules seues: “Cadires individuals, seients partits, bancs amb recolzabraços intermedis. És el nou mobiliari urbà que prolifera a Alacant i a moltes ciutats espanyoles per evitar que es tomben els indigents. La majoria desaprova la decisió dels ajuntaments perquè fer invisible el problema no és deixar que existisca”. 

Afegiré que, com li escriguí, “Jo, des de juny del 2013, cada any done un 1% del meu salari a una parròquia per a que més de dos-cents xiquets d’Alaquàs puguen menjar cada dia. Van a Cáritas”. La seua resposta fou “Un bon exemple que hauria de fer escola. Que cadascú ajudés al proïsme en allò que puga”.  Està obert l’accés a aquesta informació en el mur de Jesús Puig, en què, igualment, es poden veure més fotos, com ara, una de Cambridge.

A banda, dir-vos que em remouria la consciència… escriure sobre el matriarcalisme, haver accedit a fonts com el comentari de Jesús Puig i no plasmar-lo en aquesta web.