El 7 de juny del 2021, Francisca Farre m’envià un poema de línia matriarcal, el qual, com poguí veure l’endemà, es correspon a u que Joan Maragall escrigué i que, en una de les versions completes i textualment, en aquest cas, la que figura en l’entrada “Visions i Cants/ L’esposa parla” (https://ca.wikisource.org/wiki/Visions_i_Cants/L%27esposa_parla), diu així[1]:
“L’esposa parla
-Quan te parlo i l’esguard se t’esgarria
i escoltes i em mig-rius, però no’m sents;
quan, fugint d’aprop[2] meu, se’n va fent via
el teu esprit al bell etzar[3] dels vents,
jo veig la nau del pensament que’t porta
navegâ[4] al lluny de l’horitzó marí.
L’empenta de l’amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l’amor que se m’endú.
La via no conec ni la encontrada
sols sé que soc l’esposa enamorada
qu’avanço[5] a vora teu i vaig am tu.
El Poeta
-Mes tu ets la guïadora[6], tu la forta,
perquè en mig de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que’m[7] porta
sempre retorna al port del teu amor.-
1900”.
Un exemple més en què es plasma que la dona salva l’home i en què la dona, igualment, és ben tractada per l’home (el poeta), qui, fins i tot, la considera guiadora d’ell. En altres paraules, un poema de principis del segle XX que reflecteix uns quants trets matriarcals vinculats amb la llengua catalana.
Agraesc el detall de Francisca Farré, d’enviar-me un missatge amb bona part del poema i la col·laboració de moltes persones en el tema del matriarcalisme i en el dia rere dia.
Notes: [1] En aquesta entrada, el 10 de juny del 2021, s’indica que “Aquest text tracta sobre una versió de 1912”.
[2] El DCVB, en l’entrada “Prop”, indica “sovint precedit de a, escrit a prop o a prop”. A hores d’ara, s’escriu “de prop”.
[3] Atzar.
[4] Navegar.
[5] “que avanço”.
[6] “guiadora”.
[7] “que em porta”. A hores d’ara, no s’apostrofa, com tampoc no es faria en distints versos del poema.
