En un llibre sobre ritus i costums alacantins,  “El cicle de la vida. Ritus i costums dels alacantins d’abans”, escrit per la valenciana Ma. del Mar Duque Alemán (Edicions del Bullent, Picanya, 1a ed., 2003) i guardonat amb el 4t Premi Bernat Capó, llegim un text que diu així: “La literatura oral era recent en la vida quotidiana d’hòmens i de dones. Pel que fa a la condició dels transmissors més notables, sens dubte era la dona, sobretot les d’avançada edat. Les àvies i les mares conservaven i transmetien el major nombre de manifestacions poètiques, com ara, cançons de bressol, cobles, romanços, cobles de jota, contes… Tot just nàixer, la mare començava a inculcar el seu saber al seu fill. Una prova en són les cançons de bressol o de bres” (p. 139).

En línia, per exemple, amb les cançons de bressol, direm que, el 27 d’octubre del 2020, en el grup “Dialectes”, Emili Rodríguez Bernabeu, amb qui tinc amistat, escrigué “Coneixeu aquesta cançó per tranquil·litzar els xiquets petits mentre els engrunsaven entre les cames avall i amunt?

Serra, serra molinet.

L’agüeleta va al fornet

per un cabasset de pa,

per un altre de forment.

Serra, serra molinet.

Cantada a Alacant”.

I, l’endemà, li preguntí “¿Te la solia cantar la mare? ¿O la padrina (o àvia)?” i la seua resposta fou “Ma mare. Però jo l’he cantada als meus fills i als meus nets”.

Una altra cançó de bressol recopilada fou la que m’ha escrit Maria Esteve, hui, 30 de desembre del 2020, en el grup de Facebook, “Grup L’Olivar d’Alaquàs”: “Una cançó per a dormir al xiquet:

‘Al meu xic, jo li compre

la caldera del gas,

el Portal de Russafa

i el Castell d’Alaquàs’”.

Notes: El Portal de Russafa és el nom que rep una de les dotze portes que tenia la muralla romana de la Ciutat de València i que comunicava amb el terme de Russafa, el qual fou independent fins a 1877.

I, quant al “Castell d’Alaquàs”, és el nom popular que rep el palau senyorial que hi ha en Alaquàs (una població de l’Horta de València).