Prosocial behavior // Conducta prosocial

Prosocial behavior

By / Per  Ariel Knafo, Michelle Weiner, Irist Dubrovsky

Dec 23, 2009 / 23 desembre 2009

 

Prosocial behaviors are voluntary behaviors made with the intention of benefiting others (Eisenberg & Fabes, 1998). This definition carefully circumvents the potential benefits to the person performing the prosocial behavior. Prosocial behavior is often accompained with psychological qand social rewards for its performer. In the long run, individuals can benefit from living in a society where prosociality is common (which, in evolutionary terms, increases reproductive potential). It has therefore been difficult for researchers to identify purely altruistic behaviors, benefiting only the recipient and not the performer. Nevertheless, behaviors benefiting others, but whose main goal is self-advantageous (e.g., cooperative behaviors intended to obtain a common resource), typically are not considered prosocial. Typical examples includes: volunteering; sharing toys, treats, or food with friends; instrumental help (e.g., helping a peer with school assignments); costly help (e.g., risking one’s own life to save others); and emotionally supporting others in distress (e.g., comforting a peer following a disappointing experience or caring for a person who is ill).

Les conductes socials són comportaments voluntaris fets amb la intenció de beneficiar a altres persones (Eisenberg i Fabes, 1998). Esta definició eludix amb molt de compte els beneficis potencials de  la persona com a executor de l’actitud prosocial. La conducta prosocial sovint va acompanyada de recompenses psicològiques i socials a favor de qui les du a terme. A llarg termini, els individus es poden afavorir de viure en una societat on la prosocialitat és habitual (en la qual, en termes d’evolució, incrementa la capacitat reproductiva). Per això, resultà difícil, per als investigadors, identificar conductes purament altruistes en què només es beneficiava el receptor però no qui la realitzava. Tanmateix, les conductes beneficien als altres, però aquelles en què l’objectiu principal resulta avantatjós per a u (com ara, accions socials que pretenen obtindre un recurs comú), no es consideren típicament prosocials. Alguns d’eixos casos són, per exemple, el voluntariat; compartir joguets, cosetes o menjar amb els amics, l’ajuda determinant (com ara, ajudar a un company d’escola, en les activitats); les que poden costar car (per exemple, arriscar la vida, per a salvar-ne la d’altres); i donar suport a persones que patixen aflicció (com ara, donar conhort a col·legues que passen per una experiència de desil·lusió o tindre cura d’alguna persona que està malalta).

 

DEVELOPMENTAL CHANGES

Prosocial behavior has roots in human evolutionary history as de Waal’s comparison with other species shows. Nevertheless, Fehr and Fischbacher note that humans are unique in their degree in prosociality. Hoffmans’s theory proposes that prosocial behavior becomes increasingly other-oriented as children mature. Infants feel self-distress in reaction to the distress of others because they are incapable of differentiating their own experiences from those of others. Gradually, self-distress is replaced by other-oriented concern, requiring some understanding of others’ mental states (Hoffmans, 2000). Zahn-Waxler, Robinson, and Emde show that by age 4, many children can react empathically to others, including offering help to those in distress.

CANVIS EVOLUTIUS

La conducta social partix, en la història de l’evolució humana, de la comparació que de Waal feu amb estudis sobre altres espècies. No obstant això, Fehr i Fischbacher se n’adonaren que l’espècie humana és única quant al grau de prosocialitat. La teoria de Hoffman proposa que el comportament prosocial s’incrementa progressivament cap als altres a mida que els infants creixen. Així, els xiquets noten perill en reacció al de les altres persones perquè encara no són capaços de diferenciar les seues experiències de les d’altres persones. Gradualment, eixa por que tenen minva per l’interés cap als altres humans, i requerix un poc d’enteniment dels estats mentals de les altres persones (Hoffman, 2000). Zahn-Waxler, Robinson i Emde mostren que, a partir dels quatre anys, molts xiquets poden reaccionar de manera empàtica cap al proïsme i, fins i tot, incloent l’obertura a ajudar a les persones amb dificultats.

 

The 1998 Eisenberg and Fabes meta-analysis found that prosocial behavior increases with age, although increases varied in size, depending on the methodological aspects of each study. In one study by Benenson, Pascoe, and Radinore, about 60 percent of 4-year old children donated at least one of 10 stickers they received to a peer, and about 85 percent did so at age 9. This increase was markedly elevated for higher-SES children compared to lower-SES children. From childhood to adolescence further increases are found in sharing, but not in helping or providing emotional support (Eisenberg & Fabes, 1998). The boost in prosocial behavior with age is attributed to developmental increases in cognitive abilities associated with detecting others’ needs and determining ways to help, in empathy related responding, and in the moral understanding of the importance of helping others (Eisenberg et al., 2006).

La metaanàlisi duta a terme per Eisenberg i Fabes en 1998 va concloure que la conducta prosocial augmenta amb l’edat, encara que variava amb el número depenent de factors metodològics emprats en cada estudi. En una investigació realitzada per Benenson, Pascoe i Radinore, al voltant del 60% dels xiquets de quatre anys  donaven a un amic, com a mínim, u de cada deu adhesius que havien rebut, i quasi un 85% ho feia als nou anys. Eixe increment era notablement elevat en xiquets de major nivell econòmic, comparat amb el dels que tenien una condició sòcio-econòmica més baixa. Des de la infantesa fins a l’adolescència els augments prosseguien en l’intercanvi, però no en l’auxili o a l’hora de proveir suport de tipus emocional (Eisenberg i Fabes, 1998). L’increment de la conducta prosocial amb l’edat s’atribuïx a l’accentuació del desenvolupament en habilitats cognitives associades amb la detecció de les necessitats dels altres i a formes claus per a ajudar, en la resposta relacionada amb l’empatia i en l’assimilació moral de la importància de fer costat al proïsme (Eisenberg i altres, 2006).

 

(…) HOW TEACHERS AND SCHOOLS CAN PROMOTE PROSOCIAL BEHAVIOR

Although observational studies suggest that preschool teachers usually do little to encourage prosocial behavior, teachers’ behavior and school policies can promote prosociality. Positive, warm, and secure teacher-student relationships are associated with children’s prosociality (Eisenberg et al., 2006).

To overrule the possibility that highly adjusted children are both prosocial and elicit positive reactions from teachers, intervention studies are essential. A five-year longitudinal study by Solomon and colleagues finds that training teachers to promote children’s prosociality and developmental discipline increases children’s prosocial values and behaviors. The program provided children an opportunity to work collaboratively in small groups and participate in activities designed to promote social understanding. It emphasized prosocial values through the use of relevant media and highlighting children’s positive behaviors and provided opportunities for active helping such as a buddy program that assigned older children to help younger peers.

(…) COM PODEN ELS MESTRES I LES ESCOLES PROMOURE LA CONDUCTA PROSOCIAL

Malgrat que els estudis observacionals suggerixen que els mestres d’educació infantil normalment fan poc per a estimular la conducta social, l’actitud dels mestres i les polítiques escolars la poden promoure. Les relacions positives, càlides i de seguretat entre el mestre i l’estudiant s’associen a la prosocialitat dels xiquets (Eisenberg i altres, 2006).

Per a tombar els prejudicis sobre la possibilitat de xiquets fortament adaptats tant a les reaccions prosocials com també a les positives que susciten els mestres, resulta essencial la intervenció d’estudis. Així, un estudi longitudinal realitzat per Solomon i col·legues durant cinc anys trobà que la formació dels mestres amb l’objectiu de promocionar la prosocialitat dels xiquets i el desenvolupament de la disciplina, millora els valors i la conducta prosocials dels estudiants. El programa proporcionava als xiquets l’oportunitat de col·laborar en xicotets grups i de participar en activitats dissenyades per a promoure la comprensió social. Emfasitzava els valors socials per mitjà de l’ús de mitjans rellevants i de posar-los en relleu actituds positives dels xiquets i, també, de proveir-los oportunitats per a l’ajuda activa, tal com un programa d’amics assignat als companys més grans per a que assistiren als més jóvens.

 

In another school intervention reported by Fraser and colleages, children received training designed to teach social problem-solving skills and to reduce peer rejection. Simultaneously, parents participated in home lessons designed to improve parenting skills (e.g., child development, parent-child communication, problem-solving, and discipline). Intervention children increased in prosocial behavior in comparison to the control group. Another experimental school program reported by altering school climate by teaching students and staff five simple rules and activities: (a) praise people, (b) avoid put-downs, (c) seek wise people as advisers and friends, (d) notice and correct hurts one causes, and (e) right wrongs.

En un altre cas dirigit per Fraser i companys en una escola, els xiquets reberen formació orientada a educar en habilitats per a la resolució de problemes socials i  per a reduir el rebuig cap als companys. Al mateix temps, els pares ho feien amb formació extraescolar destinada a millorar les destreses com a educadors (per exemple, el desenvolupament del nen, la comunicació entre els pares i els xiquets, la resolució de problemes i la disciplina). La participació dels xiquets s’incrementà en la conducta social a diferència del grup de control. Una altre programa escolar experimental aportà una variació pel que feia al clima escolar mitjançant l’ensenyament (als estudiants i  i al personal) de cinc normes i activitats senzilles: a) elogiar a les persones, b) evitar els menyspreus, c) buscar persones experimentades com a assessors i com a amics alhora, d) adonar-se i corregir els danys que cadascú feia i e) eliminar injustícies.

 

McMahon and Washburn point out that effective interventions often work to address students’ empathy and problem-solving skills and are often tailored to the cultural, developmental, and behavioral characteristics of students. Research by Kazdin, Bass, Siegel and Thomas reveals the effectiveness of cognitive-behavioral therapy in increasing prosociality in children with severe antisocial behavior. Another violence prevention program reported by DeCarlo and Hockman improves male urban African American students’ prosocial skills through analysis of relevant RAP music lyrics. Furthermore, Lakes and Hoyt show the effectiveness of tae-kwon-do training, at primary school to improve self-regulation and prosocial behavior among boys and, to a lesser extent, girls. Attention /play interventions by school psychologists with higly agressive boys (modeling, role-playing, coaching, feedback, and discussion of play strategies), by Dubow and colleagues longitudinally decrease agression and increase prosocial behavior. These studies demonstrate the usefulness of non-preaching approaches to prosocial development.

McMahon i Washburn senyalaven que les intervencions efectives sovint pretenen dirigir l’empatia dels estudiants i les destreses per a solucionar problemes i que solen estar adaptades a les característiques culturals, al desenvolupament i a la conducta dels estudiants. Així, una recerca realitzada per Kazdin, Bass, Siegel i Thomas revela l’eficàcia de la teràpia cognitivo-conductual en l’increment de la prosocialitat en els xiquets amb un comportament fortament antisocial. Un altre programa de prevenció de la violència presentat per De Carlo i Hockman millorava la destresa prosocial dels estudiants afroamericans de gènere masculí  i residents en zones urbanes, per mitjà de l’anàlisi de lletres de música rap molt conegudes. A més, Lakes i Hoyt mostren l’efectivitat de l’ensenyament del taekwondo, en l’educació primària, amb la intenció de millorar l’autoregulació i la conducta social entre els xics i, en menor mida, entre les xiques. Les intervencions en l’atenció i en el joc, per part de psicòlegs escolars amb xics fortament agressius (modelatge, role-playing, coaching, retroalimentació i tractament d’estratègies de joc), per part de Dubow i companys seus, feu que minvara l’agressió i que s’incrementara la conducta prosocial. Estos estudis manifestaven la utilitat de no donar consells contínuament i d’acostar-nos al desenvolupament prosocial.

 

 

Font: El text original figura en http://www.education.com/reference/article/prosocial-behavior.

 

 

Print Friendly