The feel-good school of philanthropy // L’escola gratificant de la filantropia

The feel-good school of philanthropy

By / Per  Jamil Zaki

Dec 5, 2015 / 5 desembre 2015

 

(…) Americans punch up their charitable donations in December, to over an estimated $1 billion a day.

Why do we give? Many motives drive kind actions. We might donate to impress our friends or curry favor. To at least some extent, we also give to help make the world a better place.

A movement known as effective altruism (E.A.) seeks to make us better do-gooders. Often called “generosity for nerds,” effective altruism uses data science to calculate how people can ensure that each dollar they give has the greatest impact on the lives of those in need.

In doing so, effective altruism often directs our good will in counterintuitive ways. For example, someone might donate to the Susan G. Komen Foundation in memory of a relative lost to breast cancer, but E.A. givers reject such personal concerns. Instead, they consult think tanks like Give Well to find the most efficient ways to reduce suffering -for instance, by combating the spread of parasitic infection in sub-Saharan Africa.

(…) Els nord-americans, en les donacions benèfiques de desembre aconseguiren que es superara una quantitat estimada de mil milions de dòlars.

Per què donem? Molts motius ens porten a accions d’amabilitat. Tal vegada donem per a impressionar als nostres amics o per a guanyar-nos un favor. Com a mínim, i fins a cert punt, també podem fer-ho per a ajudar a crear un món millor.

Un moviment conegut com “effective altruism” (“altruisme efectiu”, AE, en valencià), busca que millorem com a persones benefactores. També conegut com “generositat per a ‘nerds’ [= ‘faves’, en valencià], l’altruisme efectiu empra les dades de la ciència per a calcular quantes persones poden assegurar que cada dòlar que donen tinga el major impacte possible en les vides dels qui passen necessitat.

Al fer-ho, l’altruisme efectiu sovint dirigix la nostra bona voluntat cap a camins que podrien semblar atípics. Per exemple, potser algú donara per a Susan G. Komen Foundation en memòria d’un familiar que va morir a causa del càncer de mama, però els donants de l’altruisme efectiu rebutgen eixa mena d’inquietuds personals. En canvi, ells consulten grups de reflexió (els think tanks, en anglés) com Give Well (en valencià, ‘Dóna bé’) per a trobar opcions lo més pràctiques possibles per a minvar el patiment, per exemple, pel que fa al combat contra la propagació de la infecció parasitària en l’Àfrica subsahariana.

 

More advanced proponents of E.A. go further. If you want to devote your field to helping others, volunteering to build homes or ladle out soup might not be your best bet. Instead, effective altruists suggest “earning to give”: taking a high-paying job even if it does not reflect your values, because the disposable income you can donate will help more people thant you could by volunteering in the field.

Effective altruisme replaces old-fashioned philanthropy with sleek, Silicon Valley-style kindness. Accordingly, it has attracted support from high-profile fans like Elon Musk and Peter Thiel, and produced at least three books in this year, including “The Most Good You Can Do,” by Peter Singer, an E.A. advocate and professor of bioethics at Princeton.

(…) effective altruism’s bottom line (…) has secured hundreds of milions of dollars in pledges to its top-rated charities, helping millions of people.

Els defensors més avançats de l’altruisme efectiu van més lluny. Si vols dedicar el teu camp per a ajudar a altres, el voluntariat dedicat a construir cases o a donar cullerades de sopa pot no ser la millor opció. En canvi, els altruistes efectius suggerixen “guanyar per a donar”:  acceptant un treball ben remunerat, fins i tot si no reflectix els nostres valors, perquè els ingressos disponibles per a donar podrien ajudar més a altres persones que si ho férem a través del voluntariat dedicat a eixe camp.

L’altruisme efectiu substituïx  a la filantropia elegant i antiquada de l’amabilitat en la línia de Silicon Valley. En conseqüència, a hores d’ara atrau més suport d’admiradors d’alt nivell com Elon Musk o Peter Thiel, i produïx, com a mínim, tres llibres a l’any, fins  i tot el “The Most Good You Can Do” (en valencià, “Lo millor que pots fer”) de Peter Singer, un defensor de l’altruisme efectiu i mestre universitari de bioètica en Princeton.

(…) el resultat de l’altruisme efectiu (…) garantix que milers de dòlars vagen a agrupacions tipus “charities” (organitzacions benèfiques) ben considerades, per a l’ajuda de milions de persones.

 

The argument that we could should maximize the good we do is logically bulletproof. But this is not effective altruism’s only message. The movement also urges givers to divorce their generosity from emotion. For instance, Professor Singer criticizes organizations like Make-a-Wish, which spends an average of $9,425 on feel-good missions to fulfill children’s dreams, when the same amount could make a bigger difference elsewhere. Sentimentality, the argument goes, produces giving that is more self-indulgent that helpful.

Optimized philanthropy requires letting go of empathy for any one víctima, and abstracting people’s suffering into calculable units that can be affected en masse and at a distance. To many, this sounds admirable but unnatural — a tension the writer Larisa MacFarquhar captured when she described E.A. as the charitable equivalent of a drone strike program.

L’al·legat que podríem maximitzar el bé que fem és, evidentment, un antibales. Però eixe no és l’únic missatge de l’altruisme efectiu. El moviment també insta als donants a separar la seua generositat de lo emocional. Així, el professor universitari Singer critica que organitzacions com Make-a-Wish (“Demana un desig”), la qual gasta una mitjana de 9425$ en missions gratificants per a satisfer els somnis dels xiquets, podria fer-la arribar a una quantitat més alta per mitjà d’una altra política. Sentimentalment, segons este argument, fa que la donació siga més un acte d’autocomplaença que profitós.

La filantropia optimitzada requerix dedicar l’empatia per a qualsevol tipus de víctima,  “captar” el patiment de les persones en unitats estimades que poden afectar en massa i a distància. Per a moltes persones açò sona a admirable però antinatural, com eixa tensió que l’escriptora Larisa MacFarquhar captà mentres descrivia l’altruisme efectiu com l’acte benèfic equivalent a un atac de drons.

 

Effective altruism’s dismissal of sentiment echoes the philosopher Immanuel Kant, who centuries ago argued that passion was incompatible with moral action. This view also characterizes economic models that say emotional acts don’t “count” as real altruism.

These arguments are misguided. Crucially they fail to account for psychological evidence that emotion -and especially empathy- adds a powerful positive spark to philanthropy.

First, emotions reinforce kindness. Over a century of behavioral research demostrates that people repeat actions that have rewarded them in the past. E.A. proponents deprecate the warm fuzzies people get from making donations, but those positive feelings can encourage more persistent giving.

La desestimació dels sentiments per part de l’altruisme efectiu es fa ressò de la visió d’Immanuel Kant, qui segles arrere sostenia que la passió era incompatible amb l’acció moral. Este punt de vista també està present en els models econòmics que diuen que els actes emocionals “no compten” com a altruisme real.

Però estes valoracions no són certes, essencialment, perquè fallen a l’hora de considerar l’evidència psicològica, ja que l’emoció (i, d’una manera especial, l’empatia) afig una espurna forta i positiva a la filantropia.

En primer lloc les emocions reforcen la bondat. Així, després d’un segle d’investigacions conductuals, s’ha demostrat que les persones repetixen accions que els comportaren gratificacions en el passat. Els impulsors de l’altruisme efectiu critiquen les vibracions càlides (les “warm fuzzies” en anglés) que provenen de l’acte de fer donacions, però no que eixos sentiments positius poden encoratjar a fer-ne de manera persistent.

 

Consider a study by the social psychologist Lara Aknin and colleagues: participants recalled a previous purchase made for themselves or someone else, and reported on how good that had made them feel. The researchers then gave participants a cash windfall, and the subjects were invited to choose whether to donate it or spend the money on themselves. The participants who felt a “warm glow” from past altruism were more likely to donate their new winnings, suggesting that the emotional punch of personally meaningful giving -suboptimal from an E.A. perspective- can turn a one-time giver into a habitual philanthropist.  

Emotion may also make altruism healthier. Generosity not only makes givers feel good, but reduces their stress level and even extends their lives.

Considerem un estudi fet pel psicòleg social Lara Aknin i alguns col·legues: els participants recordaven haver fet compres anteriors per a ells o per a algú més i raonaven sobre com havien sentit el bé que havien fet. Els qui feren la recerca, aleshores, donaren guanys als participants i els convidaren a triar entre donar-los o bé gastar-los en temes personals. Els qui sentien una mena de “pau càlida” després de l’acte altruista del passat solien donar amb major freqüència els seus nous guanys, i això suggeria que el component del colp emocional que acompanya a una donació significativa (òptima, segons la visió de l’altruisme efectiu) els podia fer passar de donants limitats a un simple acte a filantrops habituals.

L’emoció podria, també, fer un altruisme més saludable: la generositat no sols fa que els donants se senten millor, sinó que els reduïx el seu nivell d’estrés i fins i tot fa que eixamplen les seues vides.

 

This effect was apparent when my colleagues Sylvia Morelli, Ihno Lee, Molly Arnn and I surveyed Stanford students about their generous behaviors and the emotions they felt. We found that students who acted kindly experienced lower levels of stress and anxiety thant their less generous peers. But this was true only to the extent that people felt empathy while helping others. In other words, if you give without emotion -out of, say, a sense of duty- you may miss out on the benefits. Along similar lines, the social psychologist Sara H. Konratha and her colleagues recently found that volunteering reduced older adults’ mortality risks four years later -though only if their kindness was driven by genuine concern for others.

In other words, if you give without emotion -out of, say, a sense of duty- you may miss out on the benefits. Along similar lines, the social psychologist Sara H. Konrath and her colleagues recently found that volunteering reduced older adults’ mortality risks four years later- though only if their kindness was driven by genuine concern for others.

Este efecte era aparent quan els meus col·legues Sylvia Morelli, Ihno Lee, Molly Arnn i jo férem una enquesta a estudiants d’Stanford sobre les seues conductes generoses i les emocions que sentien. Trobàrem que els estudiants que actuaven amablement experimentaven nivells més baixos d’estrés i d’ansietat que els seus companys menys generosos. Però això només era cert en la mida en què els individus sentien empatia mentres ajudaven a altres.

En altres paraules, si dones sense emoció (per dir-ho així, un sentit del deure) es possible que n’obtingues beneficis. En la mateixa línia, la psicòloga social Sara H. Konrath i els seus col·leges han trobat recentment que el voluntariat reduïa els rics de mortalitat entre els adults d’edat més avançada en quatre anys, i pensaven que només quan la bondat dels voluntaris anava dirigida d’una preocupació genuïna per altres persones.

 

Effective altruists are right to make us think harder about how our charitable giving can actually reduce the sum of suffering in the world. But when it comes to helping, emotion and efficiency are perfectly compatible. In spite of the sterotypical view of emotion as wild and automatic, people exert enormous control over their feelings.

The same goes for empathy. Psychologists, myself included, have argued that people choose when and with whom to empathize; for instance, we take the time to consider one person’s suffering while turning away from another’s. It’s true that we often choose “easy” empathy, guiding our emotional energy toward people who look like us or whose suffering is well-publicized. But we have other options.

Els altruistes efectius estan d’acord a l’hora de tractar que pensem de manera més profunda sobre com la nostra donació benèfica pot realment reduir el conjunt del patiment en el món. Però quan toca ajudar, l’emoció i l’eficiència són perfectament compatibles. A pesar de la visió estereotipada de l’emoció com a salvatge i automàtica, les persones exercixen un gran control sobre els seus sentiments.

Lo mateix ocorre amb l’empatia. Els psicòlegs (i jo també) sostenim que les persones triem quan i amb qui empatitzar; així, ens prenem el temps necessari per a vore el patiment d’una persona mentres que ens n’allunyem, del d’altres. És cert que sovint triem l’empatia “fàcil” i que guiem la nostra energia emocional cap a aquelles persones que considerem de major afinitat a nosaltres o cap eixes el sofriment de les quals gaudix de bona premsa. Però n’hi han, d’altres opcions.

 

Once we dedide to help those most in need, we can turn our empathy in their direction. For example, the University of Kansas professor C. Daniel Batson and his colleagues showed that people who deliberately take the perspective of distant others develop more compassionate attitudes toward them. Choosing empathy in this way aligns passion and principle.

Philanthropy, of course, helps its intented targets, but we should not reduce our generosity to evidence-based, goal-oriented actions. Giving also expresses our values and binds our communities. If we leave room for more everyday, instinctive forms of kindsness, we’re actually doing themselves a favor, too.

Una vegada ja hem decidit ajudar als més necessitats, girem la nostra empatia en eixa direcció. Per exemple, el professor C. Daniel Batson i els seus col·legues de la University of Kansas, trobaren que les persones que orienten conscientment la perspectiva cap a persones més allunyades, desenvolupen més actituds de compassió cap a elles. L’elecció de l’empatia en eixe sentit ajusta la passió i el principi.

La filantropia, per descomptat, fa costat als seus objectius intencionats, però podríem no reduir la nostra generositat a les accions centrades en lo fonamentat per l’evidència o pels objectius definits. Quan donem també expressem els nostres valors i el nostre sentiment d’obligació amb la comunitat. Si deixem la nostra habitació de manera més quotidiana, cap a formes més espontànies de cordialitat, també ens fem un favor.

 

Font: L’article original figura en http://www.nytimes.com/2015/12/06/opinion/sunday/the-feel-good-school-of-philanthropy.html.

 

 

 

 

 

 

 

 

Print Friendly