Curial and Guelfa
A classic of the Crown of Aragon
Translated into English by / Traduït a l’anglés per Max Wheeler
With an introduction of / Amb introducció d’Antoni Ferrando
Among 15th-century literature in the Romance languages, Curial and Guelfa is one of the most successful romances of chivalry. It is a veritable jewel of late medieval European literature and of narrative in the Crown of Aragon in particular. Curial share a range of features –realism, humanity, believable deeds of chivalry, historical background, allusions to everyday life, elements of humour and parody, variation between literary and popular language — with contemporary French chivalric narratives, and with the Valencian Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc.
Entre la literatura del segle XV en llengües romàniques, Curial e Güelfa destaca com u dels llibres més populars dins de les novel·les de cavalleria. Es tracta d’una vertadera joia de la literatura i de la narrativa europea de final de l’època medieval i, en concret, de la narrativa dins de la Corona d’Aragó. Curial e Güelfa acull una gamma de trets (realisme, humanitat, accions de cavalleria creïbles, fons històric, al·lusions a la vida diària, elements d’humor i paròdia, alternança entre el llenguatge literari i el popular) també presents en narracions coetànies de les novel·les de cavalleria franceses i del Tirant lo Blanc del valencià Joanot Martorell.
In this company, however, Curial stands out for the predominance in it of the sentimental component, for a significant incidence of learned elements from Greek and Latin classical culture and from the early fathers of Christian church, and for its striking styllistic elegance. These learned elements are an indication of fresh humanistic blowing from Italy. In this way the novel unites several cultural currents that converge in western Romance narrative at the end of the Middle Ages and the beginning of the Renaissance.
En eixa empresa, tanmateix, l’obra Curial e Güelfa destaca pel predomini del component sentimental, per la presència freqüent d’elements apresos de la cultura clàssica grega i de la llatina i dels primers pares de l’Església, així com per la seua impressionant elegància estilística. Estos elements incorporats són un senyal dels vents juvenils i humanistes que bufaven des d’Itàlia. En eixe sentit, la novel·la unix corrents culturals diferents que convergixen en la narrativa occidental relacionada amb les llengües romàniques a la darreria de l’Edat Mitjana i al principi del Renaixement.
This translation into English, by Max W. Wheeler, is based upon the 2008 edition by Antoni Ferrando.
Esta traducció a l’anglés, a cura de Max W. Wheeler, es basa en l’edició d’Antoni Ferrando, del 2008.
Font: Este escrit està traduït a partir de la informació que figura en https://beta.benjamins.com/#catalog/books/ivitra.2/main.
