Per fi sóc lliure jo
Poema d’Internet / Poem on the Internet
Per fi sóc lliure jo,
sense traves ni cadenes
l’Amor m’ha fet lliure
doncs és l’únic que no té límit.
Sóc lliure d’estimar al ric i al pobre,
al negre i al blanc, l’home o la dona.
At last I am free,
without chocks nor chains.
Love has made me free
it’s the unique thing without limits.
I am free to love the rich person and the poor person,
the black person and the white person, the man or the woman.
No importa de quin país vinguin
o quin llenguatge parlin
quina religió o política tinguin.
És igual. Els estimo igual.
No em sento lligat amb res.
¡Sóc lliure! Puc fugir a l’espai
o tancar-me en una flor.
It’s all the same to me the country where they come from
or the language they speak,
what religion or political views they have.
It’s all the same to me. I love them equal.
I don’t feel tied up with anything.
I am free! I can flee to the space
or close me in a flower.
Fins us diré que sóc lliure
d’estimar a qui no m’estima.
És meravellós allò que sento
sentir que el meu esperit vola… vola…
no importa on, i s’atura a donar
un bes a qualsevol cosa:
criatura creada per Déu
sense que hi hagi res que m’ho impedeixi
Even I will say to you that I am free
to love who doesn’t love me.
It’s wonderfull what I feel…
feeling that my spirit is flying…, flying…
It’s secondary where, and it stops to
kiss whatever I like:
creature built by God
without anything that impedes me it.
Per fi sóc lliure jo!
em podrien rebutjar, escarnir, menysprear
és igual, els estimo igual
sóc lliure d’estimar-los
doncs no poden manar el meu esperit.
At last I am free!
They could turn me, ridicule me or look down on me.
I couldn’t care less, I love them without differences.
I am free to love them
because they can’t be the boss of my spirit.
Font: El poema original, del qual només he fet lleugeres modificacions ortogràfiques, figura en http://rombo.org/per-fi-soc-lliure-jo/.