Juan Luis Vives shows us the aim of studies and the scholar’s world
By: / Per: Robert Woods
January 4, 2012 / 4 de gener del 2012
Juan Luis Vives (1492-1540) was part of what we now call the “humanist revival” during the Renaissance. He, among others, exalted the role of grammar and rhetoric in education. Like others before him, Vives placed a special emphasis on the usefulness of education. But by usefulness, Vives did not mean what we mean in the modern schools. Rather, he meant that education should spend time cultivating wisdom and being of service to the world at large.
Vives saw the connection between various studies, a los that has terribly crippled the modern academy. “We must study all branches of knowledge.”
Joan Lluís Vives (1492-1540) forma part, durant el Renaixement, de lo que ara diem “renovació humanista”. Ell, entre altres coses, elevà el paper de la gramàtica i de la retòrica en el món de l’educació i, com altres persones que l’havien precedit, posà un èmfasi especial en la utilitat de l’educació. Ara bé, per a Lluís Vives, el terme “utilitat” no tenia el significat que ara atorguem en el món pedagògic, en el sentit que dins de l’educació calia dedicar temps cultivant la saviesa i, a més, estar al servici de la Humanitat.
Additionally he said that, “the student will always be desirous of learning, and will never suppose that he has already reached the highest point of learning. Seneca has said very incisively: that many men want a taint to true learning, if they did not believe that they had already obtained to it.” This is one exemple among many, that shows that Vives wanted students to embody humility.
Igualment, ell afegia que “l’estudiant ha d’estar sempre desitjós d’aprendre i mai suposar que ja ha arribat al punt més alt de l’aprenentatge. Així, Sèneca deia, de manera molt incisiva, que els hòmens que estan viciats pel ‘vertader aprenentatge‘, són els que no se n’adonen que ja ho han assolit, que ja estan en eixe camí”. Este és un exemple més, en els escrits de Lluís Vives, en què veiem que convidava als estudiants a manifestar humilitat.
(…) Vives also encouraged students to remember bodily health, avoid arrogance, live the Christian faith, and recognize that wisdom is the key to all of learning and life. As a matter of fact, it can be seen in his writings that he believes that wisdom and humility are to reign supreme. “The wise man directions himself to the contemplations of that holy and divine wisdom.”
(…) A good portion of Vives writings focuses on such things [rhetoric and erudition] as riches and power as they are related to learning. He encourages all students to “first philosophize” and then become rich. He also gives quite a bit of instruction on how some seek glory with her learning contending this is not wise. He points out that fame is a shallow and fleeting motivation for education. In some of the most wonderful terms, he gives the power motivation or ultimate goal for learning. “This, then, is the fruit of all studies; this is the goal. Having acquired our knowledge, we must turn it to usefulness, and employ it for the common good.”
(…) Lluís Vives també encoratja als estudiants a recordar-se de la salut corporal, a evitar l’arrogància, a viure la fe cristiana i a reconèixer que la saviesa és la clau de tot l’aprenentatge i de la vida. En realitat, en els seus escrits podem vore que ell creia que la saviesa i la humilitat són per al regne suprem: “L’home savi és dirigix cap a la contemplació de lo que comprén la saviesa sagrada i divina”.
(…) Una bona part dels seus escrits es centren en la retòrica i en l’erudició. Igualment anima a tots els estudiants, “en primer lloc, a filosofar” i, en acabant, a fer-se rics. També els donava prou formació sobre el fet que si ells buscaven la glòria per mitjà de l’aprenentatge i l’unien a un esperit competitiu, això no els feia persones sàvies. En alguns dels térmens més formosos, Vives considera que lo que més ha de moure l’aprenentatge és la motivació interior de l’estudiant. “Este, per tant, és el fruit de tots els estudis; este és l’objectiu. Quan adquirim el nostre coneixement, l’hem de orientar cap a la utilitat i emprar-lo per al bé comú”.
(…) He severely criticized those who debades scholarship by hypocrisy. Great is the era of learning, but better is that era of true education that has deeds that complement learning is at the heart of his message for scholars. (…) When Vives provides specific instructions on teaching, he encourages the teacher to imitate Jesus in form and content. “And in teaching, what master shall we rather imitate than Christ himself who the father sent from heaven to teach the human race.” As a Christian humanist, Vives wrote most eloquently about why the learning of that times was called humanistic. In essence it is that education that makes us fully human. He recognized that all of this learning (as he described it ) has its source in God and can make us good human beings.
Lluís Vives criticava durament aquells que degradaven l’erudició a través de la hipocresia. Considerava que l’època d’aprenentatge era intensa però que ho era millor quan la vertadera educació que impartia el mestre anava acompanyada d’obres en l’aprenentatge, com a centre del seu missatge als alumnes. (…) Quan Lluís Vives proporciona instruccions específiques sobre l’ensenyament, incita al mestre a imitar l’estil de Jesucrist, pel que fa a la forma i al contingut: “En l’ensenyament, lo que el mestre farà, serà seguir les petjades del propi Crist, a qui el Pare envià del cel per a formar a l’esser humà”. Vives, com a humanista cristià, escrigué amb molta eloqüència sobre per què l’aprenenentatge de l’època s’anomenava “humanístic”. Essencialment, l’educació era lo que ens feia plenament humans. Ell reconeixia que tot lo que forma part d’este aprenentatge (com Lluís Vives el descrivia) tenia la seua font en Déu i que això podia fer-nos bones persones.
Font: El podem trobar en Internet amb l’enllaç http://christianhumanistmusings.blogspot.com.es/2012/01/juan-luis-vives-shows-us-aim-of-studies.html