Prosseguint amb l’escrit “Romanç nou, molt graciós i entretingut, on se referixen totes les cosetes que deuen previndre les senyoretes per a parir i altres circumstàncies que han de guardar les casades”, Carles Ros afig aquests versos:
“Quan elixgau[1] los padrins,
los buscareu en diners,
que això és cosa profitosa,
certament, a l’infantet,
puix li donen bona estrena
per al dia del bateig;
si es mor, paguen la guirnalda,
mortalleta i als fossers;
si viu, al cap d’onze mesos,
li paguen l’acurtament;
açò és acte voluntari,
més quasi ha fermat de dret.
Xocolate amb sos bescuits,
per a, en tornar del bateig,
puix és costum observada
i és just que no la mudeu,
que, si no teniu xametes[2],
trau lo padrí el bolsillet[3].
Jo no ignore que vosaltres,
d’estes coses, us riureu,
puix la més destra comare
quizà[4] no en faria més;
jo us he dit que, el qui és versiste,
de tot un poc, deu saber,
i, de que jo escriga açò,
filletes, no us admireu” (p. 3).
En aquests versos, descriu part del paper dels padrins de bateig i de lo que aportaven al xiquet i, fins i tot, per si moria als pocs dies o ben prompte. Igualment, plasma un detall que vincula amb part de lo que contaven les velles (i, per tant, dones, les que més transmetien la cultura popular en aquella època i que més ho fan en les cultures matriarcalistes). Tot seguit, addueix
“Passem ara, més avant,
que encara hi ha més que fer.
També, a les creaturetes,
serà molt del cas poseu
una llista, amb ses relíquies,
cenyideta al seu coset,
Sants Evangelis que són,
per a molts mals, lo remei,
un ditet d’aquells de vidre
per a quan ixquen les dents,
la maneta de teixó,
a la monyica, també;
del braç, un trosset de grana[5]
o una figueta, perquè
no prenguen l’infantet d’ull
(si hi ha tal mal, jo no ho sé,
crec és un ditxo[6] de les velles).
De sapo [7], al coll, uns ossets,
I, contra les bertoletes,
de saüc, també un trosset” (p. 3).
En acabant, Carles Ros exposa sobre els actes de l’eixida a la missa del baptisme:
“Per a quan ixcau a missa,
de partera, dos rotllets
de pa de rei hau de dur,
que van a dos dinerets;
també un sisó de vi blanc
en un jairo barralet
amb un ciri de a tres onces,
que l’haveu de tindre encés,
i, al nini o nina, abraçat
per aquell espai o temps
que dura la Santa Missa,
puix és precís ho aguanteu” (p. 3).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Elegiu.
[2] Aquesta paraula, que, partint de “xamet, -eta”, en el DCVB, remet a “xemet”, significa beneit. I, pel context i per lo que es podia llegir l’11 de març del 2024 en entrades en llengua catalana de fa més de cent anys, pel context, equivaldria a quantitat molt menuda (ací, de diners) o bé diners de poc de valor.
[3] Castellanisme, per “portamonedes”.
[4] Castellanisme, per “potser”.
[5] Fruita seca.
[6] Castellanisme, per “dita”.
[7] Castellanisme, per “gripau”, “calàpat” o, per exemple, “renoc”.
Romanç nou, molt graciós i entretengut, Carles Ros (s. XVIII) matriarcalisme
assemblea-pagesa-6f (1)
