Una altra entrada en què hem trobat el tema de la maternitat és “A LA PADRINA…. – MARE!!!” (http://rebaixes.blogspot.com/2008/10/la-padrina-m-r-e.html), en el blog “Rebaixes”, escrit per Anton Fortuño Sas, de la Torre de l’Espanyol (una població catalana de la comarca de la Ribera d’Ebre):
“MARE…..!!!!!
A la padrina Magdalena.
Poema escrit per Anton Fortuño Sas -5-6-07.
La padrina supera els 93 anys. En el 2008
(Parlament simulat i imaginari de la seva filla).
Mare…! De dins del cor em surt el crit
que alaba amb fe la llet del vostre pit
que em donàreu amb total joia materna.
Mare…! És paraula dolça i sentiment
que mai s’emportaran de meva ment
perquè per mi n’és comunió eterna.
Mare…! A voreta meva sempre us tinc.
Deu-me noves il·lusions que a vós vinc…
Deu-me el calostre de la nit primera.
Mare…! Vostra alegria sempre tinc…
Quan ronda la pena em traieu del risc
de no tenir consol, vós sou sincera.
Mare…! He d’expressar-vos meu amor així.
Vostre faldar ha set el meu coixí
on vostres mans han conduït ma vida.
Mare…! A vós pertany mon cos i esperit
i sempre en mi aniuarà el dolç neguit
de dir-vos: -Mare, Mare beneïda”.
Per tant, no sols la mare és qui dóna vida al nounat (i, en acabant, facilitats, al fill), sinó que hi ha una connexió entre ambdues persones: àdhuc, ella aporta il·lusions al nen (possiblement, fruit de vivències que li fan presentar propostes, conhortar-lo, agafar-lo de la mà o, simplement, acollir-lo en la falda que fa de niu del xiquet).
Al capdavall, es reflecteix un tret comú en els Pobles matriarcalistes: no solament la dona porta la iniciativa, sinó que és la part forta i protectora de l’esdevenidor i l’home n’és la passiva.
Tot seguit, adduirem comentaris relatius a aquests versos. En primer lloc, l’autor, en una resposta, indica “Aquest poema, encara que el vaig dedicar a una dona que no som més que amics, jo pensava en la meva mare.
Avui tu escriuries… Demà… Anton”; “Quina meravella d’escrit a la mare. Com diu la dita, ‘Mare no n’hi ha més que una’ i, realment, la relació mare-filla és molt especial, sigui quan sigui en el temps!!! (cada època, amb la seua manera)” (Maria). En acabant, Janet comenta al poeta: “És veritat que les mares tenim sovint una relació més intensa amb els infants, però els pares tenen un lloc importantíssim.
Gràcies per compartir tots aquests sentiments amb nosaltres.
(…) El portar el teu infant a la panxa durant tants mesos i la relació que s’hi estableix després fan que la mare tingui un caliu especial.
Una dona embarassada està en contacte permanent amb la criatura que porta dins seu, s’hi comunica i acaba coneixent els seus moviments. És un regal de la vida, sobretot, quan tot surt bé” (Janet).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
