Arxiu d'etiquetes: dones ben rebudes

Dones ben tractades, ben rebudes, que recompensen i amb bona empatia

Un altre relat que figura en l’obra “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”, de Joan Bellmunt i Figueras, i en què copsem molts trets matriarcals, és “Llegenda de Rose”. Així, “molt temps abans, en els afores d’Esterri d’Àneu, existia un poble anomenat Sant Quirs, situat en el bosc de Rose” (p. 551). És a dir, el poble estava enmig de la natura, d’un bosc, lloc, sovint, associat al perill i, igualment, a la llibertat. En aquest poble, va haver-hi una pesta que arramblà amb tots els habitants, llevat d’una dona “que es deia Rosa, la qual decidí refugiar-se en algun poble de l’entorn” (p. 551). Però, com que no volien acollir-la, “va ésser el poble d’Esterri l’únic que va proporcionar-li allotjament. La Rosa, com a mostra d’agraïment, va llegar al poble d’Esterri tot el que posseïa” (p. 551) i això incloïa el bosc de Rose. Com veiem, la dona es salva gràcies a l’hospitalitat que rep en un poble i té possessions, encara que fos la casa. Afegirem que, com que ella ha decidit, no ha esperat que ningú triàs per ella, ni ho ha encomanat a cap divinitat, ni a cap sant, ni a Nostra Senyora. 

És més, no apareix cap figura masculina (com podria ser el seu marit o, com ara, un fill), detall que pot portar-nos al tema de la dona en l’herència, per exemple, en ple segle XV en les Illes Balears, ja que, com poguérem llegir en el 2018 en el document El cicle de la  vida: els rituals de la vida de l’individu dins d’un context familiar i social” (p. 24), quan tractava sobre l’escreix i en vincle amb el paper de les dones, la presència de la dona no era, precisament, residual, ni puntual, ni marginal, fet que no exclou que, segles arrere, l’ambient els hagués sigut molt més favorable.

Una segona versió prou semblant comenta que, d’aquella pesta, només s’alliberaren dues persones: dues dones. A més, “una la va recollir el poble d’Esterri i, l’altra, el de Son” (p. 551).

Adduirem que aquesta segona versió, àdhuc, pot portar-nos a fets històrics que enllacen amb la dona en els comtats catalans o bé entre els segles X i XII: “Aquestes dones eren molt riques i, com a paga de les seves atencions, a Esterri, li van donar el bosc de Rose i, a Son, el seu” (p. 551). Per això, elles tenen molts punts en comú amb la dona en la Catalunya medieval. A banda, més avant, se’ns comenta que, malgrat que la propietat d’aquest segon bosc fou portada a justícia amb la Vall d’Aran, “va resultar guanyador Son” (p. 551), i, així, ens exposa la conveniència de no ser egoistes, ni de voler lo que no ens correspon des d’un principi, ni, en aquest cas, per decisió externa, és a dir, per enveja, tres trets que no estan associats amb els Pobles matriarcalistes.

Una tercera versió, també interessant en lo educatiu, diu que, “a Rose, no hi havia un poble, sinó un caseró on hi vivia una dona sola, que es va posar malalta i la va recollir el poble d’Esterri i, com a paga, els va donar el bosc de Rose, que era de la seva propietat” (p. 551). De nou, una altra dona és acollida i, ací, a despit de viure ella en una casa petita.

Com hem pogut veure, en les tres llegendes, la dona és ben tractada per la majoria dels habitants (i, per perllongament, dels catalanoparlants) enmig d’un Poble matriarcalista, el qual s’alia 1) amb els qui necessiten acollida i són de bon cor (el primer relat), 2) amb els qui, a pesar de la seua riquesa, sol·liciten ser acceptades com a membres d’una població nova i, finalment, 3) amb els més febles de salut, que viuen en cases xicotetes i que, a més, resideixen sols (però no se’ns indica que sentissen soledat, fet que ens fa pensar que no, per la força per a estar ella en una casa) i que tenen propietats vinculades amb la natura (en aquest cas, un bosc, el qual pot proporcionar material com arbres i menjar, per mitjà de més d’un animal, etc.). Per consegüent, en els pobles matriarcalistes, es premien les persones de bon cor i això es recompensa per part de qui ha sigut rebut com u més del poble: el reconeixement a l’esperit humanitari dels qui li obrin els braços i l’abracen com a germà (en aquest cas, a les dones esmentades). 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.