Un altre poema de línia matriarcal, en relació amb el tema de les marededéus aparegudes (o trobades) i que figura en el blog “Algemesí en la memoria”, de María Nieves Bueno Ortega, ho fa en l’entrada “’Trobament, retorn i nom (Mare de Déu de la Salut’: Una poesia de D. Vicente Ferragud Guitart, S. J.” (https://algemesienlamemoria.blogspot.com/2012/09/trobament-retorn-i-nom-mare-de-deu-de.html). El trobàrem el 26 de novembre del 2024. Així, no sols es capta el sentiment de pertinença a la terra, sinó una descripció.
Primerament, podem llegir que el poeta i jesuïta En Vicente Ferragut Guitart (Algemesí, 1903- Alacant, 1973), el publicà en un llibre editat en Alacant en 1969, “Raíces viejas con brotes nuevos”. Amb lleugers retocs, exposa aquests versos:
“Trobament, retorn i nom (Mare de Déu de la Salut)
En el terme de Berca.
Algemesí va nàixer,
-¡oh que venturós dia!-
a l’ombra d’un bell arbre
frondós…
Dins de sa soca
trobà una bella imatge,
-un ver i nou tresor
diví-, la nostra Mare,
un pobre llaurador
bon feiner, cristià afable…
La volen els d’Alzira.
Tres voltes se l’emporten
i tres voltes retorn.
Ella fa cap al poble…
Algemesí una Capella
l’edifica a l’imatge.
¿Com la nomenarem…?
Tres noms escrits posaren
tres capellans… i en sort
ixqué les tres vegades
el mateix Nom de nostra
Mare de la Salut,
fent-nos un gran miracle!
Algemesí gloriós
viu de vores volgut,
agraït, per sa Mare
de Déu de la Salut!
Sou consol dels malalts,
sou llàntia, flama i llum
que als cegos claror
doneu, Mare, als seus ulls
com la gràcia a les ànimes
que teves han segut…!
¡Oh soca de Morera,
Palau, Font de Salut!
Algemesí vostre poble
viu, viurà i ha viscut
segur a l’ombra teva
entre olors i perfums
de flors de tarongers
de nova joventut
i d’arrossers marjals
de gra granat i ben pur!
Algemesí canta i resa
pels grans i pels menuts.
Hui festós te fa l’ofrena
d’amor i gratitud
i et diu: ¡Vixca la Mare
de Déu de la Salut!”.
Com podem veure, Nostra Senyora apareix unida a un arbre (i, més encara, a l’interior), fet que enllaça amb la maternitat). Igualment, ho fa un bon llaurador i senzill i, quan intenten emportar-se la imatge a una altra població de la mateixa comarca, Alzira (la Ribera Alta), la dona es posa de part de qui l’ha trobada i de la voluntat que ella té.
Més avant, veiem que el poble d’Algemesí està agraït a la Mare de Déu, un tret que podríem enllaçar amb el bon tractament cap a la Mare Terra (com, per exemple, comenta Rigoberta Menchú o l’autor del llibre sobre vivències amb l’àvia Damiana, del Poble colla, d’Amèrica del Sud).
A banda, la Mare és el conhort dels fills, dels d’Algemesí i, per això, la seua ombra (símbol de la protecció com també ho faríem en l’interior d’una cova, detall que empiula amb la vulva).
És més: Nostra Senyora aporta llum, claror, olors i perfums i, així, eixa nova joventut que va plegada a l’esperança i a l’espenta (ací, en nexe amb els arrossers un poc abans de la collita).
Finalment, com a gratitud (a la Mare Terra, ací, simbolitzada per la Mare de Déu), el poble d’Algemesí li dedica festes amb música i amb ofrenes a la Mareta. Aquest fet té semblances amb moltes cultures matriarcalistes del món.
Cal dir que el 26 de novembre del 2024, en què escriguérem aquestes línies, Ricard Jové Hortoneda (les Borges del Camp, 1929) ens envià un correu electrònic que deia “Bona tarda, Lluís,
He llegit els goigs a la Mare de Déu de la Salut, d’Algemesí, i m’ha encantat; la referència és molt interessant. Alhora, he pensat de seguida amb la Nostra Mare de Déu de la Riera, del poble, que la tinc en un quadret al meu costat.
La van trobar al marge de la riera que passa pel poble, vet aquí el seu nom. La imatge que es conserva, crec recordar que és del segle XIII, i fou restaurada (deu fer uns vint anys). Degut al fet que, fa uns quaranta anys o més, per les ermites del Baix Camp, es van robar algunes imatges, al poble, van decidir fer-ne una còpia exacta i van fer una mena de capelleta blindada per a l’original perquè no la robessin, situada al Sagrari de la Parròquia, i només treuen la còpia.
Una forta abraçada!!!!”.
La imatge esmentada és del segle XIII. Agraïm la seua generositat.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
