«Cara a la galeria, manaria l’home; però, en la majoria de llars, no. I ara això passa més”.

Abans de continuar amb el seu escrit, inclourem la publicació que ens remeté el 13 de novembre del 2020, en la part musical:

«Si vols que la dona et vullga,

no tingues que dir-li res:

deixa-li fer lo que vullga,

dóna-li tots els diners.

Si et cases amb una lletja,

compra’t una casa gran,

perquè, si és xicoteta,

la tindràs sempre davant».

En acabant, Francesc Espert Arnandis posava: “I qui no vullga veure-ho, és cego o té el trellat justet per a passar el dia. Fem ideologia fins del cant tradicional.

Així ens va…”.

 Tot seguit, ens en reportava amb una altra:

“La xica que es fa rogeta,

a les festes d’Oriol,

ja té la gabieta feta

i li falta el verderol[1]”. 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] El verderol, que és un ocell, ací és una metàfora del penis. Quant a aquesta cançó, com que, entre d’altres coses, li preguntí on estava Oriol, em respongué “Doncs, Oriol, no ho sé. Tin en compte que són cançons que m’han ensenyat persones majors, i d’oïda. És el cantar del poble i, a vegades, del tu a tu perd alguna cosa”.