Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaren “El cor de la mare”? Gràcies. 

En la rondalla “El cor de la mare”, d’acord amb la versió del folklorista Joan Amades, un fill té el cor pelut (no mostra sentiments), mentres que la mare manté l’amor maternal fins al darrer moment, quan es mor el fill, sense cap desig de revenja cap a ell.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 12 de desembre del 2025 comentaren “No” (Lurdes Gaspar), “Normal: la mare sempre és la mare” (Àngels Sanas Corcoy), “Jo crec (i la meva mare, també) que l’amor maternal era 100% generós, com va ser. I ens ensenyà a donar-ho tot per un fill!!!

El fill hauria de correspondre, pero hi ha la llibertat i sentiment!!!!!” (Roser Canals Costa)., “No. Sí que la conec, però no forma part de la tradició menorquina” (Xec Riudavets Cavaller), a qui responguí “Ma mare, l’any passat, em digué que l’havia oïda a son pare o bé a sa mare. Ambdós, de la comarca de l’Horta de València”, “No recordo que l’àvia ens contes aquesta rondalla” (Rosó Garcia Clotet), “A casa, sempre dèiem ‘Sempre has de ser emmascarat per una paella bruta i farta de servir'” (Maria Dolors Sala Torras), “Sí!!! De fet, l’àvia tenia molt bona veu i ens cantava diàriament. Estimà el nostre país. Per Nadal, el seu cant i la poesia dels néts era un present” (Lydia Quera), “No” (Angelina Santacana Casals), “Van canviar molt les coses del moment del Joan Amades a l’època dels meus pares i dels avis. Els meus van ser un gaudi. Tots plegats” (Assumpció Cantalozella).

Finalment, ma mare (de família de l’orta de València), el 12 de desembre del 2025, per telèfon, a qui llisquí part de la contarella, em digué “Doncs sí” (en relació amb els mots de Roser Canals Costa, quan parla de “llibertat i sentiment”) i ens afegí que “Eixa història (o pareguda) la contaven en casa. [ El fill] entropessa amb una pedra, cau i el cor li diu: ‘T’has fet mal, xiquet?'”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Nota: Afegim una foto del passatge en què apareix aquest fragment de la rondalla.