Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre el turisme? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 6 de desembre del 2025 ens comentaren “Els avis sempre deien que era riquesa per a tots. De fet, a casa, en tenir taverna, hostes i aviram, passa uns anys molts bons. Ara,era turisme de peles, amb xofer, minyona. Tot era benestar per a tots; i les verdures i la fruita de casa, les millors” (Lydia Quera), “No en tinc cap idea” (Lurdes Gaspar), “No ho sé. No me’n parlaven” (Àngels Sanas Corcoy), “En aquell temps, no hi habia gaire turisme!! Era més aviat en nacional.
Però li agradava. Junt amb el pare, van anar a Roma. Contents de conèixer altre país i coses ben antigues” (Roser Canals Costa), “La meva mare venia verdures i hortalisses de collita pròpia al mercat. El primer turisme, que bescanviava els francs, les llires, les liures… per pessetes, aquest canvi els resultava molt a ells i, de retruc, a nosaltres, també perquè compraven molt i de tot.
La majoria s’allotjaven en hotels. Els hotelers compraven sempre productes de quilòmetre zero, cosa que afavoria moltíssim la gent del camp. Per tot això, els meus pares i els avis deien ‘Beneït turisme’.
Molta gent de la vila llogaven cambres, perquè els hotels no donaven abastiment. També va sorgir un seguit de botiguetes de tota mena, (sobretot, ‘souvenirs’), bars típics, sales de festa…
El negoci més gran va ser la construcció de tot tipus d’allotjaments” (Fina Pujolràs), “No li feien massa gràcia i els posava dins el mateix sac dels que no eren catalans. En deia ‘forasters'” (Àngel Blanch Picanyol), “Les meues àvies no van ser a temps de viure els estralls del turisme de masses. Els pocs turistes que venien eren vists amb curiositat i amb una certa prevenció” (Xec Riudavets Cavaller), “L’època bona, com que l’avi (matern) tenia negoci de marroquineria, els anava bé; i, als del patern, com que tenia fàbrica de nines, varen prosperar mooolt fent la típica gitana com a ‘souvenir'” (Montserrat Cortadella), ‘En aquella època, no hi havia el turisme que hi ha ara, ni de lluny. Tampoc hi havia tants immigrants i s’acceptaven bé els nouvinguts.
Fou a partir dels anys seixanta, que ja eren un allau i començaren a dir allò de ‘Habla cristiano, que estamos en España’ i altres ‘quatre fresques’ per l’estil” (Rosó Garcia Clotet).
En el meu mur, el 6 de desembre del 2025 plasmaren “A Mallorca, estaven ben contentes per l’arribada dels primers turistes. Ara no sé què en pensarien” (Conxeta Fortesa), “Res de res… No era angoixant com ho va ser després” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “No n’eren conscients, del turisme. O potser no els amoïnava. Prou feina tenien” (Anna Babra).
En correus electrònics, el 6 de desembre del 2025 en rebérem u d’Isabel Esteve Bertomeu, el qual deia: “Bon dia,
Bé. La meva mare i la meva àvia, més que turisme, havien emigrat. Així és que elles no associaven els desplaçaments com quelcom lúdic.
La meva mare va emigrar a Suïssa l’any 1959 i la meva àvia va emigrar de Xàtiva (no sé l’any exacte, però devia ser al 1914 o al 1915).
La meva àvia tenia tres frases. No sé si són pertinents al que demanes: ‘Hostes vingueren que, de casa, ens tragueren’, ‘Tots els camins porten a Roma’, ‘No eres de donde naces, sino de donde paces’. I res més. Bon cap de setmana!!”.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
