Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, vos comentaven sobre els parts que venien abans? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
En el meu mur, el 13 de setembre del 2025, plasmaren “Mai” (Maria Galmes Mascaro).
Quant a missatges, el 13 de setembre del 2025 ens posaren “Molts, a casa,… amb una comare” (Maria Dolors Sala Torras), “No” (Anna Babra), “A casa, no” (Joan Marrugat), “Que era de sis, de set i de vuit mesí” (Octavi Font Ten), “Bon dia,
Sí. De fet, jo som vuitmesí (vuitmesó) i em deien que era molt petit i magre. Ma mare, fent la rialleta, em comentava que li feia vergonya de mostrar-me a familiars i coneguts. ‘Eres com un conill escorxat’, deia” (Xec Riudavets Cavaller), “No” (Lurdes Gaspar), “Sí: sempre era part de la vida mateixa. Un plaer donar resposta a la qüestió. Recordo l’esplendor de la família, en tot moment.
Moltes mares tenien els fills a set mesos i estaven casades feia anys. Jo sóc una d’elles. Bé, i estàvem molt ben alliçonades, per ser valuosa, al casament, verge, i de gust. Sí: per això, donava resposta clara i verdadera” (Lydia Quera), a qui indicàrem “Molt interessant, la teua resposta. En un ambient favorable a la sinceritat” i, entre d’altres coses, ens agregà que “El bé sempre porta felicitat”, “Sí. Jo vaig néixer a casa. La meva filla, també. En canvi, el meu fill va néixer a l’hospital” (Àngels Sanas Corcoy), “No recordo que es parlés sobre el tema, si més no, a fons” (Rosó Garcia Clotet), “La mama, com que era infermera, em va explicar, quan vaig sortir de les monges, tot el procés de fecundació i el naixement dels nens…
També el que era ‘placenta prèvia’, ‘eclampsia’, el que podia passar… Encara ho recordo” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “Noooo, mai!” (Angelina Santacana Casals), “Potser algun, però poc, doncs la mare veia que jo era la cinquena filla i que em portava quaranta anys. Anava amb compte, amb la meva edat” (Roser Canals Costa).
En relació amb els comentaris d’algunes persones, els diguérem que “Apareix en una rondalla en què una jove fa un present a una dona que havia restat embarassada abans de casar-se (‘Pasqua abans de Rams’, en ‘Contes de la mare. Rondalles de Castellbò per a grans i petits’, de Pepita Coll Segú, llibre publicat per Edicions Salòria en el 2013)”.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
