Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre persones en què el primer nom prové de la mare, per exemple, en fills amb dos noms? Gràcies.

Ens ho comentaren el 16 de setembre del 2020: “Porte el nom de ma mare, davant; i el nom de mon pare, darrere” (Jose V. Sanchis Pastor).

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

 

En el meu mur, el 9 d’agost del 2025 posaren que, “A Mallorca, hi havia un ordre rigorós… La primera filla, nom de sa padrina paterna; la segona, nom de sa materna. I així.

Si aquestes el tenien compost, les nétes també.

Mumare es Joana Maria, com sa seva padrina paterna.

A pics, era un embolic entre pares, padrins i cosins, sa repetició des noms” (Maria Galmes Mascaro), “De mi, puc dir que tinc tres noms -sóc nascut el 1958-, Antoni Juli Vicent -canviats al valencià el 1984- i cal tenir en compte que sóc el tercer home de set germans/es: Antoni (pel meu avi matern), Juli (pel meu padrí de bateig) i Vicent, perquè vaig nàixer el dia que se celebrava Sant Vicent Ferrer, que no el 5 d’abril” (Antoni Pons Frígols).

Quant a missatges, el 9 d’agost del 2025 comentaren que, “A casa, vaig ser la primera de portar el nom de l’àvia per part paterna: Antonia. Els pares de l’àvia eren María i Josep. El pare es deia Joan. No continuaren gaire els noms per part materna.

La mare, Josefa (com sa mare); i el pare, Josep: Josefa, encara que l’àvia materna es deia Adela.

Jo sí que vaig dir que, si mai tenia un fill, es diria com l’avi per part paterna: Dídac. Els altres noms, al gust. I els avis, als dos fills: una, Anna; i l’altra, Maria. Abans era costum posar tres noms: jo sóc Antonia, Roser i Adela” (Antonia Verdejo), “Sí” (Lurdes Gaspar), “En néixer jo, mon pare -Joan- em va inscriure com a ‘Joan’…

En arribar a casa, la mare li va exigir a crits que anés a canviar el nom per ‘Joan Josep’, perquè son pare -mon avi matern- es deia Josep.

D’aleshores ençà, em diuen Joan Josep…” (Joan Marrugat), “Abans, quan batejaven o quan posaven el nom pel civil, tu havies de triar quins noms eren els que et representaven. A mi, em van posar Maria Dolors. Maria s’havia posat sempre.

En la tradició de casa meva, que som d’Osona, no havíem tingut mai noms compostos” (Maria Dolors Sala Torras), “Sí: el meu germà es deia Joan Josep. Va néixer el dia de Sant Josep. El padrí també es deia Josep” (Àngels Sanas Corcoy), “Bon dia,

Fins fa poc temps, els noms de fonts es posaven d’aquesta manera a Menorca:

– primer fill mascle, nom de l’avi patern.

– segon fill mascle, nom de l’avi matern.

– tercer fill mascle, nom del pare.

– primera filla, nom de l’àvia paterna.

-segona filla, nom de l’àvia materna.

– tercera filla, nom de la mare.

Els noms composts eren raríssims en temps reculats” (Xec Riudavets Cavaller), “Mon pare, sí; ma mare, no: era la tercera dels fills” (Octavi Font Ten), “Costat francès: era legalment impossible, fins fa poc (1r de gener del 2005), la possibilitat de triar el nom de la mare” (Lucila Grau), “No. Jo porto el nom d’una tia grega que morí en el part” (Lydia Quera), fet que, en paraules de ma mare, “Això també era costum”; “Bon dia, Lluís,

Era comú, en la majoria de llars. A casa, no i, quan em vaig casar, a la nena, li vaig posar el nom de ma germana, perquè m’agradava.

Quant al noi, va voler decidir el meu home i se li va posar el seu nom, en contra de la meva voluntat.

Però es va notar qui manava llavors” (Montserrat Cortadella), “Jo tinc més de dos noms: José, Andrés, Miguel i Liliano. El primer, per mon pare. El segon, pel pare de ma mare. El tercer, no ho sé. I el quart, per la comare. I els meus germans també tenien molts noms” (Josep Ferrer Ferrer), “El primer nom, a Mallorca, prové de la padrina paterna. Actualment, es perd, sols es conserva a les viles.

A Mallorca, es feia: el primer fill, el nom del avi patern; si era filla, de l’àvia paterna. El segon fill, el nom de l’avi matern i, si era filla, de l’àvia materna. Després, el tercer, el nom del pare o de la mare. Després, el del primer germà de l’oncle patern, etc…” (Margarita Frau Mir).

 A alguns dels qui ens reportaren, els escriguérem que mon pare (nascut en 1942) té nom per part de la mare (el primer, Enrique, el del seu avi matern) i per part del pare (el segon, Luis, el de son pare).

En Twitter, el 9 d’agost del 2025 ens plasmaren “Ma mare, nascuda el 1926, es deia Maria Antònia: el nom de cadascuna de les seves àvies. I la meva padrina, del 1943, també. Eren cosines i compartien l’àvia de nom Maria” (Mosama59).

Finalment, ma mare, el 9 d’agost del 2025, per telèfon, em digué que “L’àvia Consuelo veié que no hi havia cap néta ‘Consuelo’ i, per això, mon pare volgué que jo ho fóra.

En zona valenciana, era més costum això, posar el nom de la mare”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.