Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre mercaders que demanaven per la dona? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia”  (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 21 de juny del 2025 posaren “No recordo res, noi” (Àngels Sanas Corcoy), “Sí. Als avis de la Granada del Penedès, en els anys trenta del segle XX, passava un home (amb un ruc i un carret) que venia plats, olles i coberteria… En trucar a la porta, quan obria la filla (ma tia), l’home demanava per ‘la senyora’, que era la ‘dona de la casa’…” (Joan Marrugat), “Ni idea” (Lurdes Gaspar), “Ho desconec” (Xec Riudavets Cavaller), “Em sap greu, però no” (M Pilar Fillat Bafalluy), “No és que ho comentessin, és que ho veies. Recordo, a Moià, de petit, que, si era algú que venia a vendre (conegut o desconegut), sempre demanava per la mestressa” (Àngel Blanch Picanyol), “No” (Lydia Quera), “Sí. Abans, era així” (Ramona Ibarra), “No” (Joan Prió Piñol), “No. A casa, no ho comentaven!!!” (Roser Canals Costa), “Doncs sí. A pagès, quan l’oncle obria la porta, li deien ‘Què hi és la mestressa?’.

I, a casa, a Barcelona, quan un dels homes obrien, també ho deien. I lo bo és que, quan era l’avi, cridava ‘Angeleta! Et demanen!’. I, si ho feia el papa, ‘Carmen: surt'” (Montserrat Cortadella).

Adduirem que, “Sovint, quan un comerciant passa per una casa, diu ‘És la mestressa?’ (o bé la ‘senyora ama’ i bé la ‘madona’) i ella és qui fa els acords amb el venedor”.

Finalment, mon pare, el 21 de juny del 2025, per telèfon, em digué que, per exemple, en casos així, se solia dir “‘No és l’ama [= senyora ama]?’: l’àvia, la dona, la major…”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada