Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos educaven per a la paciència? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web Malandia. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 23 de maig del 2025 plasmaren “No gaire” (Lurdes Closa), “I tant! La mare l’exercia: era pacient i ho encomanava!!!!!” (Roser Canals Costa), “Cada u feia lo que podia amb les circumstàncies” (Àngels Sanas Corcoy), “Diria que sí, amb el seny que la paciència i la resignació eren valors cristianes. Les úniques que tenien cabuda en la societat de l’època” (Xec Riudavets Cavaller), Quin remei! No es tolerava ser impacient” (M Pilar Fillat Bafalluy), a qui escriguérem “En la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, som més aïna, com diem els valencians, de ‘Pensat i fet’: el cap per damunt dels impulsos primaris”, “No. La meva, més aviat, ho enfocava a la bona educació” (Àngels Salvador), “Totalment. I sempre et deixaven anar la dita… ‘La paciència és la mare de la ciència'” (Àngel Blanch Picanyol), “Sí” (Montserrat Carulla Paüls), “Doncs sí. Em deien ‘La paciència és la reina de la ciència’. Jo, tot ho volia d’ara per ara mateix (continuo igual), però la impaciència potser era per lo més material; però, per l’altre costat, tenia paciència per als jocs, per a dibuixar, per a entretenir els més petits.
Tant la mama com la iaia sempre deien el mateix: ‘Tan pacient per a tantes coses; i tan impacient per a altres” (Montserrat Cortadella), “No. La”àvia i la mare em deien que ‘La paciència, els altres'” (Lydia Quera).
En el meu mur, el 23 de maig del 2025 posaren “Una, sí; i l’altra, no” (Maria Galmes Mascaro), “Què vols que et digui?… L’àvia Teresa em deia ‘Has de portar un sac de paciència a l’esquena…
Quan el tinguis ple, llavors, digues el que has de dir i fes el que has de fer'” (Teresa Maria Marquez Bartolomé).
En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, el 23 de maig del 2025 ens indicaren “Per a la paciència i per a moltes coses. Educació, respecte a les persones majors” (Ana Mari), “Paciència, però elles no han donat, precisament, un exemple de paciència” (Magda Lázaro Mascarós).
Finalment, ma mare, en l’entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020, em deia que, entre els seus avis i una cunyada (la tia Vicenteta) de sa àvia paterna (Consuelo, nascuda en 1878), hi havia “Molta harmonia, molta harmonia” i que això tenia a veure amb la paciència que hi havia entre tots ells: “Jo no sé quantes famílies haurien aguantat una cunyada, qui tota la vida visqué amb ells”.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
