Una narració en què es plasmen molts trets matriarcalistes i, sobretot, relacionats amb la dona, és “La cova des negret”, la qual figura en el llibre de Bernat Servera Ribas “Plaguetes d’Història i Cultura. Dites, gloses, cançons i llegendes de Pina”. Comença dient que “És una cova situada baix les timbes de ses Moles i que té el puig de Randa al davant. Des d’allà, es pot contemplar una de les vistes més espectaculars de tot el comellar de Pina” (p. 111). És a dir, en primer lloc, destaca la panoràmica que hi ha associada a la cova i voltants i, en aquest sentit, podem escriure que, com en el cas de les ermites, molts santuaris estaven en llocs com els que ens comenta el narrador.  Per tant, podríem empiular aquest detall matriarcal amb el de la bellesa (lo que, en una dona, seria la garridesa).

Tot seguit, podem llegir que, “D’aquesta cova, conten que és molt fonda. Això es va poder comprovar perquè uns caçadors hi amollaren una fura i aquesta sortí dins del terme de Sencelles, a prop de Ruberts” (p. 111). En aquest sentit, hi ha moltes narracions en què la cova és molt fonda, en més d’un cas, els genitals de la dona (i, si no, la vagina i, sobretot, la vulva). I, en aquest relat, els hòmens (uns caçadors, figura que enllaça amb lo patriarcal) van a la dona (a la cova). Pels trets que té la cova, en aquest apartat, captem que la seua presència és ampla, no precisament limitada a un espai curt o xicotet i que enllaça dos térmens, un detall significatiu.

“Diuen, també, que, a les nits de lluna plena, hi sortia un negret i que, quan arribava el dia, es tornava a amagar.

Tots els al·lots del poble badaven bé els ulls, en passar per aquell indret, per si podien veure aquell diantre de negret.

De nins, eren pocs els que s’atrevien a visitar aquests paratges, per por que no els sortís aquell negret de la cova” (p. 111).

Per consegüent, ens trobem davant una dona que, si bé és cert que no apareix com a tal sinó representada per un negret, aquest home està en nexe amb la nit (detall femení i present en moltes rondalles tradicionals de terres catalanoparlants) i, quan aplega el dia, se’n va a la cova, torna a la mare, a lo femení (vesprada i nit). 

A més, des de xiquets, la dona estava ben considerada i és motiu de curiositat (obrien els ulls).

Al capdavall, es plasma un detall que podríem vincular amb la instrucció patriarcal: el que s’invite els nens a desconfiar de la dona, de lo femení, de lo matriarcalista. Per això, els nins no passen per eixos indrets, per si aquell negret (en el fons, una dona) els fes algun mal o n’eixissen escaldats. Des del meu punt de vista, caldria aprofitar relats com aquest per a educar els nens (i qualsevol persona) a estar oberts i a valorar positivament lo que hi ha de matriarcal en nexe amb narracions tradicionals i, igualment, amb la tradició en llengua catalana, encara que hi haja hagut una instrucció paral·lela que haja tractat d’eclipsar-la.

Afegirem que això constitueix un intent d’ocultació que perviu: més d’una vegada, sota el pretext de fer fora l’obscurantisme, això és, lo que, des de la cultura castellana i les cultures patriarcals, es sap que és matriarcalista i lo que (sobretot, des del seu parer) cal que siga anul·lat, silenciat i, fins i tot, manipulat, en qualsevol mitjà públic d’instrucció de la persona i, àdhuc, en els ambients eclesials o en les associacions i en els mitjans de comunicació social. 

Més avant, hi ha un altre relat, “El pou d’en Tries i la font de Pina”, recopilat en la mateixa obra, en què es reflecteix el matriarcalisme i, a més, d’una manera semblant (malgrat que els personatges siguen diferents, però del mateix ram). “Aquest és un pou que està situat a la partió dels establits[1] entre Son Maig, Son Moll i Son Reus.

Era l’únic pou que hi havia en tota aquella explanada; és molt antic i servia per a abeurar el bestiar que anava de la muntanya a la marina.

Al costat del pou, hi havia una pica de pedra molt gran que servia per a beurar el bestiar que passava per allà i, de fet, tots els cabrers que menaven els ramats a pasturar, poal a l’esquena, en arribar al pou, abeuraven els animals.

(…) Es deia que aquella aigua era la que alimentava la font de Pina i que, per comprovar-ho, tiraren dins del pou almangra i fulles i que sortiren a la mateixa font” (pp. 112-113).
Per tant, no sols la font (plasmada en una dona) és font de vida per a tota una explanada i, a més, des de fa molts anys i per al bestiar, sinó que també ho feia un element adjunt (i, com molts més de línia femenina i matriarcalistes, receptiu), la pica i molt gran (com la mare que acull a molts fills, ací,  reflectits en els cabrers). Finalment, es tracta d’una font que genera altres elements relacionats amb la natura i, en alguns casos, amb vida (com ara, les fulles).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] Un establit, com podem llegir en el DCVB, és “Cadascuna de les parcel·les en què es divideix una terra on establir-se”.