Dones molt pròximes al fanatisme mitjançant lo políticament correcte o bé el culte a la fama

 

Tot seguit, un títol propi de persones al límit del fanatisme, de moviments socials i de persones (i de règims) favorables als totalitarismes (això sí, als seus, però no als dels altres, llevat de si són amics seus). A més, fals, impulsor de la mentira i de la profanació de la història i de la realitat: “La història de les dones és la història”. 

No combregue amb persones així, que són capaços d’impulsar una mena de “Cara al Astro Solar”, en el segle XXI, amb lletra, en paraules seues, feminista. Són minoria i també formen part de la vida, això sí, amb un estil de vida pròxim al misticisme i a l’ascetisme units al fet que la dona també tinga accés a càrrecs socials, empresarials o bé polítics, però, posats a anar a la guerra,… ¿que ho facen només els hòmens?

És que és més còmode seure’s en la poltrona o bé no jugar-se la pell, que uns altres se’n vagen a la guerra i, mentrestant, elles xarrar sobre la quadratura del cercle, sobre què passaria si… o sobre com foren les societats matriarcals en la prehistòria, com si no n’hi haguessen en la península ibèrica i en altres llocs d’Europa i del món.

Finalitzaré dient que, en moltes rondalles, el cap d’estat (el rei) se’n va a la guerra, no ho deixa per a uns altres… Molt diferent a aquesta manera de fer (eixes dones) d’una mena de mestressa de casa.

 

Nota: L’enllaç que figura en la foto està accessible hui, 22 d’agost del 2022.