Continuant amb el tema de com es sentien quan descobrien que una persona parlava la mateixa llengua materna, en el grup, “Dialectes”, també plasmaren “Em va passar a Finlàndia, on visitava a la meva filla. Una al·lota ens va sentir en català i ens va escometre.
També era mallorquina. Ella vivia allí” (Miquela Vidal), “Molta, però que molta satisfacció. Així, en majúscula” (Ximo Segura Biosca), “Una sensació d’alliberament i plenitud. No parlava la llengua forana amb prou nivell com per parlar sense pensar, i poder fer-ho va ser alliberador i d’una absoluta alegria” (Sarsia Becs), “Et sents molt bé, content. A França, em passa sovint. Fins i tot, on visc ara, hi ha un altre català, però, quan estàs vivint tan lluny com al Senegal i portes mesos que només parles en català amb videotrucades, quan, si tens un català al davant, és com si estiguessis en català en altre planeta” (Montserrat Rius Malet), “Jo em vaig trobar el president de les Illes Balears del moment a Galícia, i el vaig saludar com si ens coneguéssim. Em va fer molta il·lusió parlar en català a Santiago” (Lluïsa Viver Garrido), “A Madrid, vaig trobar dos joves que parlaven català, els vaig demanar d’on eren, pensava que em dirien de Mallorca, però un em va dir ‘Jo, de Felanitx’, el meu poble” (Onofre Vaquer Bennassar), “Passa, sovint, a l’estiu, quan viatges per Europa. És molt fàcil trobar gent que parla la nostra llengua, perquè als catalans ens agrada conèixer altres països i altres cultures” (Joan Carles Vendrell Sabater), “És un retrobament amb una parcel·la íntima, identificativa de lo propi on tota expressió, verbal i no verbal, flueix.
Les paraules comporten imatges, sensacions, vivències, emocions, sentiments, ritmes impresos en l’inconscient. Com els colors, les olors. La llengua parlada és com la pell: està ahí i ahí està. Intentar descriure és…, és com voler abraçar sense braços… Mai es pot del tot.
És reconeixement: tu i jo som jo i tu, al ritme de la nostra llengua” (Roser Artigues), “Molta felicitat! Ens va passar, fa dos anys, a Tokyo… Una botiga veïna de la meua filla havia posat la bandera quatribarrada al seu aparador… Molt sorpresos, vam entrar i vam fer coneixença d’un senyor de Terrassa que ven vi català als japonesos!” (Monique Peytavi), “Molta satisfacció!” (Monique Palau de Gelcen).
En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, el 26 de desembre del 2021 i posteriorment ens comentaren “Germanor” (Jose Ignacio Monllor Ferrer), a qui responguí “Sí, Jose Ignacio. Això vaig sentir jo, en Burgos, en veure dos catalans de Lleida. ¡En terres castellanes!” i, Jose Ignacio Monllor Ferrer m’afegí “Mon pare era Ordines, de cognom, venen de Santa Margarida, en Mallorca. Dinant en Sóller, la taula del costat eren catalans; nosaltres, de la Safor[1] i, el del restaurant, de Sóller. Vàrem fer comboi amb eixe tema” [2]; “És molt especial. Quan vaig participar a la beca Intercampus, hi vaig coincidir amb un barceloní i una mallorquina. Ens buscàvem per poder parlar la nostra llengua de tant en tant i era molt bonic escoltar-la amb dos accents tan diferents però, alhora, tan familiars…” (Loles Castelló Pellicer), “Orgull pels meus pares, que em transmeteren eixa llengua” (Pepe Bonet), “Em senc a casa” (Lorena Sanz Aleixandre), “Familiaritat” (Artur Cortina).
Agraesc la col·laboració de les persones esmentades, a les que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Comarca valenciana.
[2] Població de les Illes Balears situada en l’illa de Mallorca.
