Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de noces sota un arbre? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 18 d’abril del 2026 i posteriorment comentaren “En quin seny vols dir ‘a sota d’un arbre’?” (Antonia Verdejo), a qui reportàrem que “Davall dels arbres, sovint, d’alzines, era costum fer reunions dels veïns i també noces. Això lliga amb el comunalisme”; “No” (M Pilar Fillat Bafalluy), “No” (Anna Babra), “No” (Àngels Sanas Corcoy), “A la qüestió, no. No recordo que les àvies ens contessin sobre noces sota un arbre…” (Rosó Garcia Clotet), “No. Mai” (Angelina Santacana Casals), “Res conegut per mi” (Lydia Quera), “No. D’això, no en recorde res” (Carmen Mahiques Mahiques), “No. No ho havia sentit mai” (Reme Canet), “Els meus pares es van casar l’any 1946. Sempre ens contaven:

‘El nostre viatge de nuvis va estar fer ametlles i, al mes d’agost, descansàvem sota l’arbre ametller noucasats‘” (Àngels Benaiges Martí).

A més, ma mare, el 20 d’abril del 2026, per telèfon, em digué: “Jo, això, només ho he vist en films: casar-los davall d’un arbre”.

Finalment, direm que, en la rondalla “La Regineta”, compilada pel folklorista català Joan Amades (1890-1959), hi ha un passatge que posa que “el fill del rei va enviar a cercar el capellà de la vila i, allí mateix, sota de l’arbre (…), el va casar”. En nexe amb el relat, el 22 d’abril del 2026, Joan Prió Piñol ens escrigué un missatge: “No l’havia sentida”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.