Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaven sobre ser justs? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 3 de gener del 2026 comentaren “No” (Lurdes Gaspar), “A casa, la mare començava a ser ella justa!!!
Després, ens feia l’ensenyança a practicar-la, si volíem anar pel camí just per tothom” (Roser Canals Costa), “Bé: el ser just o el no ser just, i sempre ho explicaven amb la dita ‘Tal faràs, tal trobaràs’, en el seny que, si ets just i fas el bé, se’t recompensarà, però si no fas bondat, tard o d’hora, seràs pagat amb la mateixa moneda. Avui diríem que és el karma que et passa comptes” (Àngel Blanch Picanyol), a qui escriguérem que “Apareix en moltes rondalles amb la figura del rei o amb l’arquetip del rei (encara que, per exemple, el personatge siga una princesa que és el cap d’Estat)”, “No” (Angelina Santacana Casals), “La resposta és sí; potser amb altres paraules, però, sí: era important ser justos” (Rosó Garcia Clotet) a qui reportàrem que “Apareix, per exemple, en relats en què, després d’un regnat amb conflictes o amb un monarca molt exigent, en morir-se el sobirà, el substitueix un fill que era bonhomiós i just amb el poble i amb els qui tenien més poder. Llavors, tornà a haver-hi bones collites i bona avinença en el regne”; “No tan sols ho parlaven, que eren un exemple amb la seva actitud” (M Pilar Fillat Bafalluy), “Sí. Ma mare tenia un seny extraordinari de la justícia. Nascuda el 1918″ (Eusebia Rayó Ferrer), “En aquella època, de justícia, el que feien era callar” (Anna Babra), “De fet, la paraula justa era cada dia a la nostra llar. El pagès té molt present el bé i el dolent de les coses” (Lydia Quera), “‘De vegades, els justos paguen pels pecadors’ deia ma mare” (Joan Prió Piñol), “Uiiiii! Per a ser més clars, toots els de casa odiaven les injustícies; i, ser just, ens ho varen inculcar tant que crec que va ser una trinxada. I, sobre les injustícies, tinc algunes experiències” (Montserrat Cortadella).
En el grup “Passejant pels Països Catalans i per tot el món”, el 4 de gener del 2026 ens plasmaren “Sí. I tant que sí!” (Lluïsa Berga Vilarrasa).
Finalment, el 3 de gener del 2026, en una conversa telefònica amb mon pare, li diguí que les rondalles (encara que són part de la imaginació) reflecteixen la manera de ser d’un Poble, d’una cultura. Així, en línia amb la qüestió, hi ha relats en què alguns personatges recorden al monarca (o a una filla seua) que ha de complir amb la paraula, si vol que li perdure la confiança dels habitants. I, al capdavall, el membre reial hi és fidel.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada i Bon Any Nou.
