Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿preferien les persones a les joies? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 13 de desembre del 2025 ens comentaren “Les joies mai han tingut importància en la família. Hi era més important estar amb la família i amb amics i fer una bona celebració. I, a l’hora de fer presentalles, sospesava lo que era més important (com ara, portar una bona cistella de menjar o roba). Les joies són materials. Quan era petita, els avis ja em van dir que, sempre que hagués de triar entre un llibre o una joia, que triés un llibre: la joia la pots lluir, però lo que aprens amb un llibre és per sempre” (Antonia Verdejo), “A casa, mai van comprar joies. Els avantpassats ja els havien deixat i, fins als meus dies, només compràvem els anells de matrimoni” (Lydia Quera), “Bufff. I tant!!! Ella era pura naturalesa i estimació.

Tenia i valorava lo important!!” (Roser Canals Costa), “Home, i tant que sí!

A casa, poques joies hi havia” (Joan Prió Piñol), “Sí” (Angelina Santacana Casals), “No, no és el cas…

No ho vaig sentir a dir mai” (Joan Marrugat), “A les persones” (Àngels Sanas Corcoy), “Eren pobres i les joies eren totalment fora del seu abast” (Xec Riudavets Cavaller), “És clar!!! Tot i que les joies no desagraden a ningú. Però, a les persones, se les respectava i se les estimava molt” (M Pilar Fillat Bafalluy), “Sens dubte” (Montserrat Cortadella).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.