Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre dones que cercaven dona al seu germà? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 22 de novembre del 2025 ens comentaren “No, mai” (Pilar Arnau Segarra), “No en sé res” (Lurdes Gaspar), “Era més petit el meu germà” (Àngels Sanas Corcoy), “Jo no ho he sentit mai” (Xec Riudavets Cavaller), “No. La meva àvia tenia una dita: ‘Si vols home per casar-te, sempre tira bé la canya i tindràs peix'” (Lydia Quera). 

En el grup “Cultura mallorquina”, el 22 de novembre del 2025 posaren “Qualque cosa he sentit…

‘Call, call, dues cebes i un ai:

una, teva; i una, meva.

I una que te’n vull donar.

Si et cases amb so germà,

seràs cunyadeta meva’.

Una cançoneta que canta mumare, de noranta-set anys” (Maria Galmes Mascaro).

Cal dir que, com escriguérem a algunes col·laboradors, en el llibre “Europa indígena matrilineal. Los vascos”, de Mari Carmen Basterretxea i publicat en el 2022,  l’autora indica que, en temps de l’historiador romà Estrabó (ca. 63aC- ca. 20 dC), “Els autors [ romans] indiquen que l’herència és matrilineal i que són les germanes qui hereten la casa i qui cerquen dona al seu germà” (p. 67). 

En el meu mur, el 22 de novembre del 2025 plasmaren “No es va donar el cas… L’oncle, el van afusellar a la guerra amb vint-i-tres anys…” (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.