Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿preferien el camp a anar a costura? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 12 de setembre del 2025 i posteriorment plasmaren “A la família de casa, no. Preferien cosir o fer pedaços” (Maria Dolors Sala Torras), “La mare, tot vivint del camp, ella anava a ajudar un, quan li demanaven!! I feia de costura, quan podia, i li agradava molt. Era la petita de deu germans i més nois. Per tant, ells es cuidaven més del camp” (Roser Canals Costa), a qui comentàrem que “Ma àvia materna (1910), quan era xiqueta, anava a costura.

La costura era part de la instrucció pública per a les xiquetes (almenys, durant moltes generacions); en canvi, el camp, en més d’un cas, simbolitza la terra, la cultura tradicional catalana, motiu pel qual, en més d’una casa, no volien que anassen a l’escola: se’ls ensenyava coses que no tenien a veure amb la cultura vernacla de la terra”, “Costura” (Lurdes Gaspar), “Tot l’agradava” (Àngels Sanas Corcoy), “No. La meva àvia era de brodar i de fer punt. Llegia i no era de camp. La meva mare era modista i tampoc era de camp.

Sempre la costura” (Margarita Frau Mir), “Les meues àvies eren mestresses de casa; ma mare, perruquera” (Octavi Font Ten), “La iaia materna es va aclimatar a les dues coses: li agradava i en sabia, de costura. De fet, ella, amb qualsevol drap, en treia profit; de qualsevol llana, te’n feia un jersei. Quan estava al camp, feia la costura als capvespres” (Montserrat Cortadella), “Feien de tot: no podien triar. Almenys, en ma casa” (Fermín Carbonell Barberà), “Les dues coses, perquè l’àvia i la mare (sobretot, l’àvia) sabien cosir molt bé, brodar, fer puntes i mitja. Elles es feien tota la roba, cortines,… fins i tot, matalassos. I treballaven la terra i les vinyes. I, a les sis del matí, ja en terra,… pels animals (tots, molt ben cuidats)” (Lydia Quera), “Bon dia,

En tenia una, de vilatana; i una, de camperola. Crec que cada una estirava cap on li era més estimat” (Xec Riudavets Cavaller), “Ma mare deia que un home llaurador portava la roba molt bruta quan venia de treballar. I que més valia que tinguera una altra faena” (MCarmen Bañuls), “No pas. Tant l’àvia Maria com ma mare, tot i ser d’origen pagès, preferien la costura. Ep!: entengui’s el camp com ‘anar a treballar les terres’. Anar al bosc sí que els agradava” (Àngel Blanch Picanyol), “A les dones, no els agradava tant anar al camp: preferien la costura. La meva mare ensenyava a brodar i a cosir. Ella feia els aixovars de l’entorn. Llavors, fins i tot, les calces eren brodades” (M Pilar Fillat Bafalluy), “En el meu cercle, anaven a costura” (Montserrat Carulla Paüls), “Jo et diria que no” (Angelina Santacana Casals), “Anar a costura” (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 12 de setembre del 2025 ens posaren “Bon dia, Lluís,

La mama preferia costura. L’àvia Teresa, el camp” (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

En el grup “Cultura tradicional i folklore vernacles en terres catalanoparlants”, el 12 de setembre del 2025 ens escrigueren “Ses dues coses. Primer, es camp; i, es vespre, a fer randa” (Esperança Ventayol).

En el grup “Cultura mallorquina”, el 12 de setembre del 2025 ens afegiren “La meva padrina, nascuda al 1905, com sempre diu mon pare: era feliç amb els peus a la terra, descalça i enmig de ‘marjal’, fent es dinar, collint figues, patates o el que hi havia al moment” (Antonia Barceló), “Jo crec que totes ses dones feien sa feina que es temps demanava. Per exemple, sa meva padrina anava a collir olives, garroves, ametles, taronges; o feia feina a s’hort, quan era necessari. Però, si plovia, aprofitava per a cosir, per a rentar o per a fer dissabte (com deien a sa neteja de sa casa).

I, quan es temps millorava, feien feina as camp. Es meus padrins estaven a una finca molt gran i tenien molta de feina, a part que tengueren set fills i tots col·laboraven d’ençà de ben petits, igual que es néts quan no tenien escola” (Francisca Noguera Bordoy).

En Twitter, el 13 de setembre del 2025 ens digueren “La costura” (Concepció Gispert Mas).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.