Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿preferien el camp a anar a costura? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 12 de setembre del 2025 plasmaren “A la família de casa, no. Preferien cosir o fer pedaços” (Maria Dolors Sala Torras), “La mare, tot vivint del camp, ella anava a ajudar un, quan li demanaven!! I feia de costura, quan podia, i li agradava molt. Era la petita de deu germans i més nois. Per tant, ells es cuidaven més del camp” (Roser Canals Costa), a qui comentàrem que “Ma àvia materna (1910), quan era xiqueta, anava a costura.
La costura era part de la instrucció pública per a les xiquetes (almenys, durant moltes generacions); en canvi, el camp, en més d’un cas, simbolitza la terra, la cultura tradicional catalana, motiu pel qual, en més d’una casa, no volien que anassen a l’escola: se’ls ensenyava coses que no tenien a veure amb la cultura tradicional de la terra”, “Costura” (Lurdes Gaspar), “Tot l’agradava” (Àngels Sanas Corcoy), “No. La meva àvia era de broda i de fer punt. Llegia i no era de camp. La meva mare era modista i tampoc era de camp.
Sempre la costura” (Margarita Frau Mir), “Les meues àvies eren mestresses de casa; ma mare, perruquera” (Octavi Font Ten), “La iaia materna es va aclimatar a les dues coses: li agradava i en sabia, de costura. De fet, ella, amb qualsevol drap, en treia profit; de qualsevol llana, te’n feia un jersei. Quan estava al camp, feia la costura als capvespres” (Montserrat Cortadella), “Feien de tot: no podien triar. Almenys, en ma casa” (Fermín Carbonell Barberà), “Les dues coses, perquè l’àvia i la mare (sobretot, l’àvia) sabien cosir molt bé, brodar, fer puntes i mitja. Elles es feien tota la roba, cortines,… fins i tot, matalassos. I treballaven la terra i les vinyes. I, a les sis del matí, ja en terra,… pels animals (tots, molt ben cuidats)” (Lydia Quera).
En el grup “Cultura tradicional i folklore vernacles en terres catalanoparlants”, el 12 de setembre del 2025 plasmaren “Ses dues coses. Primer, es camp; i, es vespre, a fer randa” (Esperança Ventayol).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
