Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿soterraven la placenta (o colga) o el cordó umbilical? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 23 d’agost del 2025  comentaren “No estic gaire segura. Abans la soterraven sota un arbre que plantaven a sobre, senyal de vida que comença i que creix amb força, arrelat a Terra. El cordó umbilical, el guardaven en una capseta el que es desprenia del nadó.

Jo tinc guardat els dels meus fills i primeres dents; i els meus fills fan lo mateix. Ara, com que neixen a l’hospital, la placenta resta a l’hospital hospital” (Antonia Verdejo), “Ni idea” (Lurdes Gaspar), “No. Venia un metge i una infermera comare a casa. No crec que feren eixes coses” (Josep Ferrer Ferrer), “Ho desconec” (Xec Riudavets Cavaller), “La mare, varen llençar el cordó umbilical al riu Llobregat, diu la meva sogra.

Jo no la vaig veure: va tenir la meva filla a casa. M’ho va dir el meu home” (Àngels Sanas Corcoy), “No ho sé. Jo sóc de ciutat” (Eusebia Rayó Ferrer), “No ho sé, però crec que no” (Àngels Santacana Casals), “Tampoc ho he sentit dir” (Joan Prió Piñol), “No en sé res. Ho pensi impossible a l’època, anys vint del segle passat, on van donar llum” (Lucila Grau), “No ho sé. Tan sols sé que ho arreplegaven tot en un poal” (Lourdes Hernandis), “No tinc cap informació sobre el que demanes” (Lurdes Closa), “A casa, no.

En cap de les famílies: materna o paterna” (Joan Marrugat), “Ho havia sentit explicar a la iaia, però, a casa, no tinc present que ho fes ningú, ni els avantpassats” (Montserrat Cortadella), “A casa, no. Ells eren de Vic. Ella era pagesa; l’avi, pagès. Però no n’he sentit parlar. Mai, mai, mai. Mai m’han fet cap explicació d’això” (Maria Dolors Sala Torras), “No” (Lydia Quera), “Aquesta resposta no la tinc, no s’havia comentat mai a casa…, que recordi” (Rosó Garcia Clotet).

En el grup “Cultura mallorquina”, afegiren “No es parlava del tema: embaràs, naixement, part… Tabú. Almanco, jo no he sentit res: ‘Mos han duit un infant'” (Maria Galmes Mascaro), “Ho soterraven davall un arbre” (Antonia Mas Niell), “Jo crec que sí, perquè jo, que tenc setanta-quatre anys, vaig tenir es meu primer fill a ca nostra i, quan vàrem acabar es part, sa comare li va dir as meu home que anàs a soterrar es segon part as corral de cas meus pares, qui vivien devora ca nostra. Per tant, ho devien fer així” (Francisca Noguera Bordoy).

En el meu mur, el 23 d’agost del 2025 plasmaren “El meu cordó umbilical, l’àvia Teresa el va soterrar al jardí de la cada pairal on vaig néixer…

No em va dir el motiu” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “No tinc ni idea. El que sí que sé é que jo vaig néixer amb vel i que les meves ties varen recriminar la meva mare de no haver-lo guardat (ACS)” (Glòria Reverter).

Altrament, direm que el tema apareix en el llibre “Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans”, d’Esther Borrell, en què diu que l’arbre és la mare i que el fruit és l’infant i agrega dos fets (el d’un home i el d’una dona, amb diferents colgues): “José Vicente diu que la seva mare va deixar assecar el seu cordó, el va embolicar en un paper, el va guardar i, al cap d’un temps, creu que el va llençar, i la meva amiga Merche em va dir que la seva mare encara guarda en una llauna amb alcohol els cordons que l’havien unida a les seves dues filles” (p. 159).

Finalment, com indicàrem a algunes persones, en un article sobre la cultura colla (d’Amèrica del Sud i matriarcalista), “Saberes ancestrales y prácticas tradicionales: embarazo, parto y puerperio en mujeres colla de la región de Atacama”, publicat per Viviana Rodríguez Venegas i per Cory Duarte Hidalgo en el 2020 en “Diálogo Andino” (no. 63), podem llegir un testimoni sobre soterrament de la placenta i, a banda, que “La persona encarregada de la cura de la placenta, la soterra, acte en què agraeix la Pachamama pel naixement d’un nen (o d’una nena) fort, vigorós i ple de vida” (p. 118).

Agraesc la col·laboració de les persones esmentades.

Una forta abraçada.