Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre la foscor, sobre la nit? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

****

Quant a missatges, el 19 de juliol del 2025 posaren “No recorde res d’això és. La meua àvia deia que no hi havia de tenir por dels morts; dels vius, sí” (Lurdes Gaspar), “Ma mare era molt poruga. En canvi, ma tia (germana seua) no tenia por de res i ens contava historietes de por: li encisava” (Octavi Font Ten), a qui escriguí que “La foscor i la nit tenen molt a veure amb lo femení i, igualment, amb lo matriarcalista i amb la maternitat”, “Bon dia,

La fosca i la nit sempre han estat lligades a la por, al mal, al dimoni i a totes les forces negatives. Se’n parlava poc i amb feredat” (Xec Riudavets Cavaller, menorquí) a qui afegírem que “Abunden en rondalles tradicionals en llengua catalana, en poesia popular escrita per catalanoparlants amb un gran sentiment de pertinença a la terra i en llegendes”. Llavors, ens agregà “Totalment aliè a la nostra cultura” i ens demanàrem si és que, en Menorca, no hi hauria hagut gran nombre de narracions o de poemes populars en què es plasmassen. Ben mirat, li enviàrem fotos de quatre llibres de catalans que havíem tractat i que els seus autors havien nascut entre 1920 i 1952.

També ens digueren “No sortíem gaire de nit i, si sortíem, ella ens acompanyava” (Àngels Sanas Corcoy), “La mare, en un jardinet petit que teníem, feia rotlle, per estar contents i feliços!!” (Roser Canals Costa), “L’àvia sempre deia que, a la nit, s’havia de dir ‘Bona nit’ a la lluna i ens feia triar un estel, que sempre era nostre fins ara” (Lydia Quera), “Sobretot, en medievalismes, ànimes, purgatoris, homes del sac. Tot, psicologia religiosa. Les llegendes matriarcals feia molt de temps que les havíem tornat patriarcals, judeocristianes. Les nostres àvies, ties, etc., no tenien més collons que transmetre-ho així, per por. Mira el catarisme” (Fermín Carbonell), a qui exposàrem sobre la foscúria: “Per exemple, els passatges decisius o en què la dona salva l’home o, com ara, en què es reflecteixen molts trets matriarcals, sovint , esdevenen durant la vesprada i durant la nit.

Igual que la importància de l’aigua i de la terra en els poemes”. En acabant, li enviàrem un enllaç sobre la llegenda “La dama encantada del castell de Millena” (https://malandia.cat/2023/11/dones-arrelades-generoses-que-alleten-el-poble-i-molt-obertes). 

Altres missatges del mateix dia: “No. Més aviat, la nit era un tema que l’àvia no tocava. La casa era gran i jo no volia anar d’una banda a l’altra sense ella” (Anna Babra).

En Twitter, el 19 de juliol del 2025 ens indicaren que, “Quan era fosc, tothom a la vora del foc; o bé, ja al llit, amb (una rajola calenta que donava escalfor” (Avalotador).

En el meu mur, el 19 de juliol del 2025 plasmaren “Sí… Dins ses rondalles: ‘Ses bruixes d’Artà'” (Maria Galmes Mascaro).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.