Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre balls al voltant d’un arbre? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada
****
Quant a missatges, el 12 de juliol del 2025 posaren “Això, ho desconec” (Montserrat Cortadella), “No” (Octavi Font Ten), “No” (Àngels Santacana Casals), “Nooo” (Àngels Sanas Corcoy), “No” (Joan Prió Piñol), “Mai m’ho havia comentat” (Roser Canals Costa), “No. L’àvia era jueva” (Lurdes Gaspar), “Doncs no” (M Pilar Fillat Bafalluy), “Bon dia,
Sí, però…
La padrina per part de mare ho veia com una cosa de bruixes. En canvi, la padrina per part de pare ho veia com una cosa relacionada amb la natura, amb agraïment a la terra.
Les dues eren pageses i lleidatanes, de viles diferents, però es notava que l’educació era molt distinta. La padrina paterna era més oberta, més lliberal, fins i tot, més avançada al seu temps. En canvi, la materna era una dona de casa, fidel a unes creences” (Contxi Enjuanes Carrera), “No. No em sona gens que açò es fes a Menorca. Aquesta tradició és totalment aliena a la cultura menorquina” (Xec Riudavets Cavaller). Nogensmenys, el valencià Fermín Carbonell Barbera indicava que “Sí que solien fer jocs eròtics, sense, diguérem, ‘malícia’, però s’ho passaven bé. Tant dones com homes. Sobretot, en Pasqua”, qui responguérem que “Pasqua és una època de ressorgiment de l’erotisme”.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
Nota: Aquesta qüestió partí d’un tema que trobàrem en el llibre “Antologia eròtica”, d’Aureli Puig, l’autor, qui, després d’incloure la lletra de la cançó eròtica “L’arbre verd” (pp. 128-129), comenta que, “Per Carnestoltes, quan s’aplegaven al camp una colla de fadrins, solien agarrar-se en ball rodó i dansar tot saltant i voltant avalotadament al voltant d’un arbre. Rodaven al so de la cançó, que sembla tenir un sentit eròtic acord amb el temps carnestoltesc, en què surt un frare blanc que bé podria ser el succedani d’un sacerdot gentílic d’algun culte de tipus agrari” (p. 129).
