En tercer lloc, hem triat l’entrada “La Mare de Déu de la Llet de Puigcerdà, dita també Marededéu de la Sagristia. Girona” (https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/03/la-marededeu-de-la-llet-de-puigcerda.html), publicada el 2 de març del 2021 en el blog “Tot són punts de vista”. Així, l’autor del text, Antonio, comenta que “El seu nom té l’origen en el fet que els cònsols de Puigcerdà feren traslladar l’any 1585 la Mare de Déu a la sagristia major, restaurada de poc, i, des d’aleshores, fou coneguda amb el nom de Mare de Déu de la Sagristia, patrona de la vila.
L’antic grup escultòric feia, incloent-hi el tron, 85 centímetres d’alçada. La Mare seia directament sobre un setial, els quatre muntants del qual acabaven a la part superior amb una mena de pomes. Portava túnica i un vel mantell. La túnica tenia com a particularitat que no feia cap plec fins al nivell dels genolls. A partir d’aquí, a costat i costat, el vestit formava grans plecs verticals, simètrics, però rudimentaris. El vel mantell cobria la Mare de cap a peus i deixava els braços lliures per al moviment. Els dos caients del mantell s’ajuntaven fins a cobrir quasi completament el pit, només era visible la sina dreta que la Mare prenia amb la mà dreta, mentre que l’altra mà aguantava el Fill. El Nen Jesús seia sobre el genoll esquerre de la Mare. Anava vestit amb una doble túnica, cenyida; el vestit de sobre era lleugerament més curt que el de sota. Amb la mà esquerra, premia el pit de la Mare, mentre que amb els llavis xuclava la llet maternal”.
També ens reportàrem mitjançant l’entrada “Cinquanta-setè dia: invoquem Maria de Puigpelat, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet” (https://www.arquebisbattarragona.cat/2020/05/12/cinquanta-sete-dia-invoquem-maria-a-puigpelat-sota-ladvocacio-de-la-mare-de-deu-de-la-llet-o-de-lhospitalet), publicada en la web “Arquebisbat de Tarragona” el 12 de maig del 2020. Així, copsem que “El 25 de març, festa de l’Anunciació, a Puigpelat, fan festa i grossa. La fan en honor a la Mare de Déu, que allí és invocada amb el nom de la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet. El poble és situat a la plana de l’Alt Camp, en una petita elevació del terreny i envoltat de vinyes. Després de la celebració eucarística del migdia, que inclou el besamans i el cant dels goigs, comença la Baixada de la Cinta, un acte que consisteix en la imposició d’una cinta de benedicció als nens i a les nenes del poble. En aquest seguici, es toca i es dansa el Ball dels vuit vents, un dels balls més antics de Catalunya.
La imatge original i antiquíssima (segle XIII) es conserva en el Museu Diocesà. La parròquia, malgrat tantes vicissituds al llarg dels segles, sempre ha reposat la imatge de la Mare de Déu. Ben conscient que el que importa no és la imatge, sinó l’advocació. Es diu Mare de Déu de l’Hospitalet perquè, fins a la primera carlinada[1], existí una comanda i un convent de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Al lloc on hi havia el Convent, (…) hi ha la capelleta de la Mare de Déu que el recorda. És un indret bonic amb cinc acàcies al seu voltant. També el cèlebre Pi de Puigpelat és dedicat a la Mare de Déu de la Llet”.
Més avant, inclou uns versos de Mn. Joan Roig i Montserrat (recopilador i creador de goigs en terres catalanoparlants) a la Mare de Déu de la Llet:
“Llum d’acàcia florida,
Mare de Déu de la Llet,
que tanta fosca heu desfet
entrant dins cada ferida!
Salveu-nos d’urc[2] i fallida
i de mal de soledat,
Vós que sempre ens feu costat
amb un esguard que allibera,
gloriosa Hospitalera
del verger de Puigpelat!”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Entre 1833 i 1840.
[2] Altivesa, orgull.
assemblea-pagesa-6f (1)