Art relatiu a la maternitat. La Mare de Déu de la Llet.

El 25 de juliol del 2023, després que una amiga ens hagués escrit sobre la maternitat i sobre la Mare de Déu de la Llet, cercàrem en Internet i, per exemple, trobàrem l’entrada “Obres d’art: La Mare de Déu del Racó, també dita de la Llet, de les Dones o de Cervià, a Torelló – La Vall del Ges i el Bisaura” (https://www.vallgesbisaura.com/obres-dart/relats-i-curiositats-santa-maria-de-cervia-o-mare-de-deu-de-la-llet-a-torello), en la web “Vallgesbisaura”. L’autor, Antoni Prat i Puig,  entre d’altres coses, indica que “Una segona referència es pot trobar en el programa de Festa Major de Torelló de l’any 1928 on hi ha un article acompanyat d’una imatge que parla de Santa Maria de Cervià o Mare de Déu de la Llet. Està signat per mossèn Joan Canadell (mossèn Llàntia)” i exposa l’article (ací, amb lleugers retocs): “De les primitives imatges de Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan Baptista, els tres patrons del terme i Parròquia de Cirvià (Torelló), que hi havia als tres altars de l’Església Parroquial, ara fa tretze o catorze segles, no sabem que n’existeixi cap. Però n’existeixen dues de les que succeïren a aquelles. Una d’elles és la de Sant Feliu de la façana de la Casa del Comú, i l’altra és la de Santa Maria de Cirvià, la qual es guarda en l’arxiu parroquial. 

Aquesta bella imatge, coneguda també per Santa Maria la Antiga del Racó, és, segons Mn. Parassols[1], la mateixa que es venerava, amb ropatges postissos i amb el nom de Mare de Déu de la Llet, en son altaret adossat a l’arcada tapiada que fa parangó amb la de les Fonts Baptismals; altar i imatge que, a l’any 1889 o 1890, amb motiu de la restauració de les parets de l’Església, foren portats a la nova ermita de Sant Roc. 

Passats dos o tres anys, havent un devot fet construir una imatge nova per a substituir l’antiga, la demanà una vena del Carrer Nou, vulgarment anomenada Mondeta Pontina, per a treure-la del perill d’anar al foc.

En haver-ne un esment sacerdot en 1901, pogué obtenir-la i, en son poder, la despullà i li llevà una cuirassa de cartró que li abultava[2] desmesuradament el pit, l’infant Jesús postís i de poc gust artístic, i els braços que tenia enganxats amb filferros; i, amb alcohol i aigua, estovà i féu desaparèixer uns cinc encarnats i un manyoc de guix que simulava una estarrufada cabellera, havent-li quedat tal com es veu reproduïda a la capçalera d’aquest articlet: amb el pit únic que li surt del mig del bust amb què antigament alletava a l’Únic Fill de l’Etern Pare, escapçat bàrbarament amb una eina de tall; tota cenyida a cops d’aixa, per a vestir-la al gust de l’època; tallada la cintura on tenia clavats tres petges per a sostenir-la dreta; ben cofada amb ret a l’estil de les antigues pageses del país; i amb una fesomia devota i amorosa, la mateixa amb què mirava compassiva als torellonencs del segle X, si no abans.

Aquesta formosa imatge, que, en un principi, apareixia alletant amb son pit únic, l’Infant Jesús que tenia als braços, assentada en un cadiral (com ho comprova el començament de la faldilla arran mateix de la cintura), fou construïda, segons sembla, per allà a l’any 950 (…).

Mossèn Parassols no pogué admirar-la en l’estat d’avui i, per ço, no podia parlar-ne amb el fonament amb què podem fer-ho nosaltres.

El sacerdot que la recobrà, en trobar-la tan respectable, amb llàgrimes de consol, la posà en mans de l’aleshores Rector-Ecònom Mn. Narcís Forn Prev., de bona memòria, perquè es guardés en l’Arxiu Parroquial on, per llargs anys, puguem anar-la a veure”.

Com podem capir, Mn. Joan Canadell Llàntia, l’escriptor de l’article en 1928, fa una defensa de la maternitat com també de l’acte d’alletar, indica que l’obra d’art tenia uns detalls que la connectaven amb la indumentària de les pageses i la connecta amb el segle X, una de les centúries en què més ben tractades eren les dones en els comtats catalans (lo que, un poc després, seria Catalunya).

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Notes: [1] El 15 de juny del 2025 cercàrem “Mossèn Parassols” en Internet i consideràrem que es podria referir a Pau Parassols i Pi (Sant Joan de les Abadesses, 1824 – Barcelona, 1902), capellà i historiador català.

[2] Literalment.