Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien “senyora àvia” o “senyora padrina”? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat ). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
En el meu mur, el 14 de juny del 2025 plasmaren “A casa meva, no. La padrina era la de bateig i l’àvia era la iaia. Això sí, tothom de ‘vostè’!” (Àngels Santacana Casals), “Les tractaven de ‘vós’, però no pas de ‘senyora'” (Quima Estrada Duran), “Bon dia, , Lluís,
Som de Mallorca i no he sentit a dir mai ‘senyora padrina’. En canvi, a les famílies benestants (nobles o no), sí que es deia (jo ho he sentit dir) ‘senyora àvia’ a la padrina” (Catalina Mestre Villalonga).
Quant a missatges, el 14 de juny del 2025 indicaren “No en vaig conèixer cap, jo” (Àngels Sanas Corcoy), “No. Dir ‘senyora ama’ era més aïna irònic com una rimbombància que atribuïa la propietat a una dona, però res a veure amb el tractament mallorquí” (Joan Colera), “La gent de casa bona” (Eusebia Rayó Ferrer), “Bon dia,.
Aquest costum només era propi de la noblesa mallorquina. Se’ls respectava i se’ls tractava sempre de ‘vostè’; i, si eren pagesos, de ‘vós'” (Xec Riudavets Cavaller), “A casa, no” (Joan Prió Piñol), “A casa, no, Lluís” (Rosa Adroher Bonet), “Els nobles i alguns de la burgesia sempre diuen ‘senyor avi’ / ‘senyora àvia’.
L’altra gent de Mallorca tenia per costum dir ‘padrí’ / ‘padrina’. De fet, avui dia, per moltes viles es continua emprant. Lo de ‘avi’ / ‘àvia’ és més de Ciutat” (Margarida Frau Mir), “A casa, sempre va ser ‘àvia’; la ‘padrina’ era la que t’acompanya amb el ciri quan et bategen” (Montserrat Cortadella), “En el meu cas, segur que no; a la meua vila, no s’ha dit mai ‘àvia’, sempre ha estat ‘iaia’ o ‘auela’; i tampoc ‘senyora’, per tenir una relació familiar” (Josep Fontestad Molina), “No” (Lurdes Gaspar), “Antigament: ‘Senyora-àvia’.
Actualment: ‘Padrina'” (Miquel Vila Barceló), “Les meves eren de la Franja i els deia ‘iaia'” (M Pilar Fillat Bafalluy), “A Fulleda, (les Garrigues), diem ‘padrí’ i ‘padrina’, tot i que, actualment, ‘avi’ i ‘àvia’ són també coneguts. Jo, del 1963, als padrins i gent de més edat, els tractava de vós. Ara, gairebé tothom, es tracta de tu” (Santi Arbós), “‘Àvia’, a Barcelona. A Ponent, ‘padrina'” (Anna Babra), “Al principi parlàvem de ‘vós’ als avis, però, a partir dels quinze anys, la mare va demanar-nos de tractar-los de ‘vostè’. Era a la ‘iaia’ i a ‘l’avi'” (Rosó Garcia Clotet).
En correus electrònics, el 14 de juny del 2025 ens escrigueren “‘Senyor padrí’ o ‘senyora padrina’, no. Ara bé: el tracte era de ‘Vós”. ‘Vós, padrí’, ‘Vós, padrina’. I el mateix tracte rebien els pares” (Àngel Blanch Picanyol).
Ben mirat, en el grup “Records del nostre passat”, el 14 de juny del 2025 posaren “No he conegut mai gent de la noblesa; de les altres classes socials, sí. I només dèiem (i diem) ‘àvia’ o ‘padrina'” (Carme Casanova Campas).
Finalment, ma mare, el 14 de juny del 2025, per telèfon, en relació amb el comentari d’Angelina Santacana Casals, em digué “Ací, en València, també: de ‘vosté’: sobretot, a la família (començant pels majors), als oncles, als avis i a les persones no família i a tots els desconeguts.
Respecte a la padrina, era la que et duia al bateig, qui, a vegades, coincidia amb els avis” i ens afegí que el seu germà gran tenia de padrins els avis materns de ma mare, mentres que els de la seua germana major eren els seus avis paterns.
Al capdavall, li hem adduït que, segons alguns lingüistes (com ara, Gabriel Bibiloni), el mot “vosté” procedeix del castellà i que entrà després de la Guerra de Successió (1705-1715) com també que, a la darreria del segle XIX, el Noucentisme menyspreà el “vós” i altres mots, perquè els consideraven de pagesos, de vila.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
