Velles que ajudaven en el part

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre velles que ajudaven en el part?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 1r de febrer del 2025 i posteriorment ens posaren “Bon dia, Lluís,

Sí. Ho recordo vagament, però sé que hi havia una dona que era llevadora, qui anava a les cases i que, de vegades, les mateixes dones de la família ajudaven la mare” (Antonia Verdejo), a qui comentàrem “La qüestió ve perquè hi ha vegades que, dones velles i, al mateix temps, fadrines, ajuden en el part”“Aquest era un tema tabú. Mai no en vaig sentir parlar” (Xec Riudavets Cavaller), “No , però ja ho veies”, (Àngels Sañas Corcoy), “La mama (nascuda el 1923) va parir a la clínica.

La iaia també venien bessones, però recordo que deia que una llevadora havia de fer-ho molt bé; si no, les conseqüències podien ser nefastes. No li agradava que no hi hagués un metge” (Montserrat Cortadella), ” Les meves àvies, sí. La mare, no: llavors, ja hi havia comare” (Montserrat Carulla Paüls) el “No sé (o no recordo) si m’havien contat com era més enrere en el temps” (Rosó Garcia Clotet), a qui afegírem “La qüestió té a veure amb el fet que, en la tesi sobre la maternitat, posa que hi havia ancianes que eren fadrines i que ajudaven en el part. Podem supondre que per aprofitar la saviesa”. A continuació, Rosó Garcia Clotet ens adduí “N’estic segura que així era. Em sembla lògic”, “Als pobles petits, hi solia haver dones grans que feien les funcions de comares. Ajudaven a les llevadored. I, els que anaven bé , perfecte; peròz si hi havia complicacions i no tenien a prop servei mèdic,es perdien molts nadons (i també les mares, en alguns casos) (Rosa Bernat), “No vaig conèixer les meves àvies. La meva mare ja va tenir una llevadora; això sí: va parir a casa no a l’hospital” (Josepa Salvadó Pere), “Abans, a pagès, eren les dones que s’ajudaven a l’hora del part i hi havia llevadores que anaven a les cases, almenys, a la zona del Berguedà.

Quant a les dones que ajudaven a d’altres a parir, cert. El meu home, quan va néixer fa seixanta-cinc anys, es veu que ja era hora de donar llum i el meu sogre va anar a cercar la comare, una dona del poble que ajudava als parts; i, quan va arribar, el nen ja havia nascut amb l’ajuda de germanes, mare (àvia) i veïnes.

El meu germà també va néixer a casa, amb ajuda del metge. En aquest cas, ja que era un noi molt gran i ma mare feia més de vint-i-quatre hores que havia tingut una hemorràgia, van haver de demanar al metge que hi anés, i el va treure amb fòrceps.

En aquell temps, el metge estenia conducta, es pagava una quota perquè atengués els malalts. Jo ja vaig néixer a un hospital.

També et comentaré una anècdota. És un fet que jo, de xica, havia escoltat.

Es veu que, en una casa de muntanya a pagés, hi havia una noia fadrina que estava embarassada i ho portava d’amagat. Sembla que va anar a parir a un marge d’un camp on hi havia un esbarzer, i diuen que ella no feia soroll, ni gemegava.

Va passar per allà un veí i, en veure-ho darrere l’esbarzer, va pensar ‘Aquesta mossa és molt soferta, farà per casa’ i, al temps, es van casar. Ja saps que, abans, es portaven els fills de casa rica i casa pobre, que venien sense ésser dins el matrimoni, es portaven a la Casa de la Caritat.

Una vegada casada, va restar embassada i, a l’hora de parir, es veu que cridava molt i el marit li va dir ‘No cridis tant dona. Quan vas parir allà, al marge, no feies soroll’. I sembla que, llavors, ella va dir ‘Ho sabies?’ i van anar a cercar el primer fill i el van criar amb els altres. Una història escoltada de petita, quan no els sembla, als grans, que escoltes” (Joana Cabiscol Calvès).

Agraesc la generositat de les persones esmentades. 

Una forta abraçada.

 

Deixa un comentari