Tot seguit, posem una cançó eròtica del llibre “Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2. Cançoner”, a cura de Lluís Borau i de Carles Sancho, amb lleugers retocs:

“Un matí de Sant Joan,

matí de molta alegria

Pel carrer, me’n vaig anar

p’a veure si la veia.

Al balcó, me la vaig veure,

que, allí, la fresca prenia.

Jo li dic si puc pujar,

ella em diu que bé podia

Jo me’n vaig escales amunt

com si fos casa ma tia.

P’a mi, em trau un banc;

i, p’a ella, una cadira.

P’a mi, em trau mel;

i, p’a ella, medecina.

Jo li alço les faldetes,

ella s’alça la faldilla.

Jo li alço les sinagües,

ella s’alça la camisa.

Al veure aquell papagaio,

que lindas plumas tenía,

jo li solto el furonet

p’a veure si caçaria.

Sa mare se’n va anar de vespres

i es va deixar la filla.

I, quan va tornar de vespres,

se la troba avergonyida.

‘-Ai, què li passa, a ma filla?

-Què vol que em passe, mare?

Ha passat n senyoret

i m’ha tocat la gasparilla.

-Ai: si jo fóra de tu,

a l’alcalde, li ho diria.

-Ai, mare: això sí que no,

que vullguera que m’ho fera

dotze camins cada dia” (p. 203).

 

Nota: Hem posat “p’a”, reducció de la forma genuïna “per a” , amb intenció de respectar la música.