Una altra llegenda arreplegada per Joan Bellmunt i Figueras en l’esmentada obra, i en què captem trets matriarcalistes, és “El nom del poble d’Anya”, “barreja de realitat, fantasia o llegenda que ens fa avinent d’on prové el nom del poble d’Anya” (p. 574). Cap a la meitat del relat, llegim que “Van venir temps de guerres i de destrucció que es van abatre sobre el pacífic i treballador poble” (p. 575) i, per tant, com n’era la gent: pacífica (com es copsa, més d’una vegada, en la poesia matriarcalista) i treballadora (detall que empiula amb moltes de les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920). A continuació, es posa que els qui hi habitaven, arran d’una pesta, decidiren fer via cap a un altre indret on establir-se.

Tot seguit, apareix un altre fet interessant, el qual enllaça amb les cultures matriarcalistes i amb unes paraules que digué Biel Majoral en el 2003 sobre la Mallorca anterior a l’especulació immobiliària del segle XX i la d’aleshores (en què comenta que, abans, hi havia el costum d’escoltar la terra): “Caminaren i caminaren fins a arribar a aquest lloc, que els va semblar adequat per al que pretenien, i s’hi van quedar” (p. 575). Per això, aquesta part de la narració ens pot evocar una dita valenciana molt coneguda i prou utilitzada en el País Valencià: “pensat i fet”.

El “pensat i fet”, malgrat que podria semblar un sinònim d’“Al cap I a la fi“, reflecteix trets interessants: 1) primerament, es pensen les coses, 2) de manera lleugerament ràpida, s’analitza i es pren una decisió i 3) es passa a l’acció. Resta, per tant, ben lluny de la forma de viure i d’actuar “dit i fet”, la qual pot ser més impulsiva com també parlar en lloc d’escoltar (àdhuc, en el sentit d’“escoltar la terra”).

Prosseguint amb la llegenda, el 7 de setembre del 2023, consultàrem Internet, per veure si hi havia alguna versió d’aquest relat, i trobàrem l’escrit “Vivències d’Anya” (https://pasapasxcat.wordpress.com/2015/08/27/vivencies-danya/comment-page-1), en la web “Pas a pas per Catalunya”, de recopilació i de difusió, en què copsàrem unes línies també acompanyades d’esperança: “Llàstima que, amb la gent que ha anat deixant el poble, s’ha anat perdent aquesta manera d’entendre la vida, però mai se sap! Igual, algun dia, aquest estil de vida torni a ressorgir. Mentrestant, sempre ens quedaran els records”.

Adduirem que aquest escoltar la terra representa fer-ho a la mare, a la dona, a lo femení i que, com ara, en la llengua catalana, hi ha prioritat d’escoltar sobre oir. Així, nosaltres diem “Escolta”, en lloc de limitar-nos a oir. I, puntualment, si la cosa es complicàs, “¿Vols fer el favor d’escoltar?”. 

Finalment, els habitants no deixaren la seua terra, sinó que cercaren altres llocs, en trobaren (una zona que s’ajustava a la seua manera d’entendre la vida) i hi decidiren viure: on ara està el poble.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.