A continuació, exposarem un punt dins d’aquest apartat relatiu a la discreció (encara que tocant els peus en terra i fent acte de presència) per part d’àvies (o padrines) i mares nascudes abans de 1920, en el tema de la sexualitat matriarcal. I ho farem amb un correu electrònic que Montse Roset Armengol ens envià el 17 de juny del 2023: “La meva àvia quan es va casar”, el qual, al meu coneixement, empiula també amb el tema de l’educació matriarcal. Diu així:

“La meva àvia paterna va néixer l’any 1894. Quan es va casar, no sabia res de sexe. De fet, en el festeig, no va permetre que el seu promès li toqués la mà, per por a que li fes un fill.

El dia abans de casar-se, l’única cosa que la seva mare li va dir, va ser: ‘Fes el que ell et digui’.

L’home va estar pacientment durant la primera setmana de casats, explicant-li en què consistia el sexe.

Ell tampoc sabia gaire cosa de les dones i, en aquelles primeres nits, es va sorprendre de veure-li els pèls pel cos, a ella.

Van tenir quatre fills. Els van educar sense el masclisme propi de l’època. Les meves dues tietes, nascudes als anys 1925 aproximadament, van estudiar carrera universitària a Barcelona: tota una revolució feminista en aquells temps.

Salutacions des de Tarragona.

Montse Roset”.

El 18 de juny del 2023, quan tinguí accés al correu electrònic de Montse Roset Armengol, li responguí:

“Gràcies, Montse, i bon dia,

Un escrit molt sucós. Al meu coneixement, la mare de la teua àvia sabia el terreny que tocava i, per això, li feu eixe comentari, el qual em sembla savi.

Igualment, l’home, en un primer moment, respectà la voluntat de la dona i, a continuació, actuà de manera oberta.

Per això, em resulta fàcil d’entendre que l’educació que feren als quatre fills fos de lo que podríem dir ‘educació matriarcal’.

Per tant, rep la meua enhorabona per haver tingut familiars així.

Un forta abraçada”.

Adduirem que el matí del 18 de juny del 2023 ens reportà amb un segon comentari:

“Gràcies per contestar-me, Lluís. T’afegeixo una cosa.

L’àvia va tenir els quatre fills entre els anys 1925 i 1937. Li van matar el marit l’any 1937, quan el fill petit (el meu pare) tenia nou mesos.

Els va criar sola. Li van donar una llicència d’estanc de tabac per a que es pogués guanyar la vida i criar els fills. Van ser pobres tota la vida, però ella, quan cadascun dels fills arribava als disset anys, els va enviar a Barcelona a estudiar.

El meu pare va estudiar dos anys d’Enginyeria a la vegada. Tots quatre van treballar junt amb els estudis.

Sempre m’ha enorgullit tenir dues tietes, nascudes als anys 1925, que eren llicenciades universitàries i van treballar de professores tota la vida, tenint autonomia econòmica dels seus marits.

M’entristeix que, una d’elles, va tenir un marit mediocre. Ella ha arribat a comentar que, si hagués nascut unes dècades més tard, s’hauria divorciat. Va ser molt avançada pels seus temps, però, amb lo del divorci, no va poder-ho fer”.

Quant a aquest segon escrit seu i unit al primer, li plasmí “He llegit als meus pares el primer missatge i ma mare estava d’acord amb la línia de la mare respecte al marit (el nuvi) i amb la de la núvia”. I, a més, ma mare, a qui destaquí un punt que considerí important (la saviesa de la dona, però unida a la paciència del nuvi i sense deixar fora el fet que ell acceptàs la proposta que li feia la núvia, des del primer moment), el 18 de juny del 2023 m’adduí que, en casos així, era fàcil que, fins i tot, la mare del nuvi també fes “un escoltet” (sic)… al noi, és a dir, unes paraules a cau d’orella.

Agraesc la generositat de Montse Roset Armengol i la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.