Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme, tocant el tema de la bonesa com també per la manera amb què actua la figura bíblica de Jesús, i que podem llegir en l’obra “Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Gè”, del folklorista valencià Joaquín Martí Gadea, publicada en 1908, és “La coca de Sant Pere”, la qual està en l’apèndix. Diu així: “Com este apòstol, encara que era tan senzill i tan pla, no deixava de tindre alguna astúcia, en certa ocasió, diuen que li donaren una coca i, aprofitant la circumstància de caminar darrere de Nostre Senyor, se l’anava cascant així, fent la desfeta, sense dir res, ni convidar a ningú.

Nostre Senyor ho sabia i ho veia amb un ull que diu que tenia en el tos i, a cada mos de coca que Sant Pere pegava, el cridava:

-¿Pere?

I, com este no volia que ho sabera, ni l’agafara amb el bocí en la boca, cada vegada, el tirava en terra i responia:

-¡Senyor!

Lo cert és que no li deixà menjar gens de coca i, coneixent el sant que, allò, ho havia fet el seu Mestre per a provar-li la paciència i ensenyar-li que no fera res sense comptar ans amb Déu, s’agenollà als seus peus i li demanà perdó, prometent-li que no ho tornaria a fer.

Nostre Senyor es somrigué, sense dubte, al vore la humilitat del seu apòstol; però, amb allò, li donà una lliçó que no devem oblidar tots nosaltres, que és, precisament, lo que ens hem proposat, al recordar ací esta anècdota, amb la cobla corresponent:

Sant Pere prengué la coca

per a menjar-se-la ell;

mes, com Jesús no volia,

no li tocà el gargamell[1]” (pp. 34-35).

Una altra rondalla, en el mateix apèndix, és “El ferrer de Benigembla”, en què es plasma molt el matriarcalisme, per mitjà de l’actitud d’alguns personatges. Diu així:

“Segurament, era molt revolicat, prou verd en coses de religió i un avalotador de primera, puix, per no res, armava un quedir, parlava sempre cridant, com si tots estigueren sords, i tot ho volia matar i degollar.

Però aquell cavall es tornà rossí, com tots, a l’entrar en certa edat. Li agarrà un patatús i feu coll de figa. Mes, al sentir que la pelada venia per ell, manà a la família que li ficaren el martell i les estenalles dins el taüt i, armat d’eixes ferramentes de l’ofici, així que expirà, es presentà a les portes del cel, pegant dos colps ben forts al picaport.

El criat de Sant Pere diu:

-¿Qui és?

El ferrer de Benigembla respongué, ell:

-¿Que no em coneixes?

I Sant Pere, que ho va sentir, diu:

-Tu no pots entrar ací, que eres massa revolucionari. Ves-te’n a l’infern a tractar amb els del teu igual.

Se’n va i toca a la porta de l’infern i, veient que tardaven a obrir-li, comença a crits i a malediccions, dient:

-¿Que no obriu, maleïts? Obriu prompte, covards.

I ja anava a obrir-li un diable tort, quan, notant-ho un altre, diu:

-No li òbrigues, que eixe és pitjor que nosaltres i pot armar ací una revolució que acabe amb tots.

I un diablet nanet, que volgué obrir el finestronet, a penes es descuidà, li tallà mig nas amb una estenalla. Tal fon el dit ferrer que, de tan mal que era, no el volgueren rebre ni en el cel, ni en l’infern” (p. 54).

Afegirem que aquesta segona rondalla coincideix amb un fet molt important i que ens plasmaren en el 2022, quan demanàrem en Facebook, si les àvies (o padrines) o bé les mares, si havien nascut abans de 1920, eren més bé moderades (en el sentit de no radicals) i que la resposta… anava en línia amb aquest relat.

De fet, la bonesa, que rep l’aprovació en ambdues rondalles, va unida al fet que, tant en el cel com en l’infern, s’obrin al ferrer. Ara bé, lo que no hi acullen és l’extremisme com a model de vida. 

Igualment, comentaré que un besoncle de mon pare (oncle de la meua àvia paterna) nasqué cap a l’any 1870, era de línia lliberal (formava part de la banda de música lliberal d’Aldaia, abans que començàs la guerra de 1936-1939), tenia molts camps i li agradava llegir i formar-se. A més, era partidari que la gent rebés una bona formació, que es culturitzassen, que llegissen, etc. per a que no hi hagués actes, a nivell social, com els que reflecteix el ferrer i que, sense embuts, direm que no van en línia amb el matriarcalisme. Estic d’acord amb el pensament del meu avantpassat.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] La gola.