Continuant amb la cançó de Pasqua “La tarara”, l’11 d’abril del 2022 accedírem a l’entrada “La tarara partitura i cançó: per a Trío de tarotes, #graeles i dolçaines#Guillermo Camarelles Diana” (https://guillermocamarelles.blogspot.com/2010/01/la-tarara-partitura-i-canco-per-trio-de.html), publicada en el 2010 en el blog “Música y Tradiciones de Guillermo Camarelles Diana”, en què, entre altres coses, n’hi ha distintes lletres recopilades en poblacions valencianes, com ara, en Quart de les Valls, en Quartell, en Petrés i en Faura, totes quatre de la comarca del Camp de Morvedre. Així, en Quart de les Valls i en Quartell, la lletra d’aquesta cançó eròtica diu així:

“El dia de Pasqua

Pepito plorava

perquè el catxirulo

no li s’envolava.

La tarara, sí,

la tarara, no,

la tarara, mare,

que la balle jo.

Pengen botifarres,

pengen botifarres,

pengen botifarres,

pengen botifarres.

La tarara, sí,

la tarara, no,

la tarara, mare

que la balle jo”.

En relació amb aquesta cançó, podem sospitar que, en línia amb lo políticament correcte, en els darrers anys[1], hi ha major tendència a plasmar la forma “li s’envolava” o “se li envolava”, en lloc d’una molt popular i que reflecteix “l’erotisme tradicional”: “li s’empinava” o “se li empinava”. Cal dir que s’haurien de considerar genuïnes ambdues formes: la primera, per la gran tradició històrica, i, la segona, perquè té assentament ortogràfic actualment. Personalment, trie la primera: perquè és com l’aprenguí des de xiquet i perquè, com diem molts valencians, no és un exemple de coentor.

Adduirem que eliminar la part d’aquest erotisme matriarcal, de la mateixa manera que, en el País Valencià, a mitjan dels anys noranta del segle XX, per part de la Generalitat Valenciana (i, des de fa poc, en les Illes Balears, per decisió del Govern Balear), s’ha fet amb la segona festa de Nadal, és a dir, amb Sant Esteve (també en línia amb el matriarcalisme), al meu coneixement, és deixar a banda el poble. O, com escriguérem en l’estudi sobre els Sants de la Pedra i redactà un capellà en un informatiu parroquial d’Alaquàs (l’Horta de València), el 13 de maig del 2018, un posicionament des de les institucions (en l’informatiu, polítiques i eclesials) que, en el primer quart del segle XXI, té lloc “[apareciendo] con fuerza el ansia en muchas autoridades y la tentación en muchos religiosos de volver al ‘prietas las filas’, al toque de trompeta con respecto a verdades y preceptos (…), tanto que se hace intocable la constitución o la moral religiosa”, és a dir, patriarcal, a diferència de la matriarcalista, rural i agrària, receptiva amb les festivitats del camp i, així, de pas, a detalls com aquestes cançons eròtiques, molt populars i amb una doble intenció.

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Bon Dilluns de Pasqua i bona Pasqua a tots.

Nota: [1] Escric aquestes línies el 18 d’abril del 2022, Dilluns de Pasqua.