Adduirem que, en línia amb una declaració d’amor feta en les Illes Balears en el primer quart del segle XX, el 25 de març del 2021 trobàrem l’article “Otros síntomas” (https://www.diariodemallorca.es/opinion/2013/02/03/sintomas-3930309.html), de José Carlos Llop, publicat en “Diario de Mallorca” i amb una visió matriarcal de la sexualitat. Així, comença dient que “Me gusta observar el poder de las mujeres, sobre todo si es sutil y corrector de la conducta de su pareja, mejorándola. Entronca con una concepción del matriarcado”. Un poc després, afig que és una manera d’actuar carregada de “finezza[1] e implacable si es necesario. Y manifestado en los consejos, los avisos y la libertad e independencia dentro del matrimonios, asuntos que nacen de una manera de ser y de estar basada en el afecto y no en el interés. ‘Ho consultaré amb sa dona’ és una frase habitual en la isla a la hora de cerrar un trato o dilatar sus pasos previos. Ambos interlocutores saben que esa consulta no va a tener lugar, pero también conocen el poder simbólico que encierra: ‘nada se hace sin su consentimiento”.
En relació amb aquest consentiment, en “La mort de l’enamorada”, una cançó que figura en “El cançoner de Pineda”, es plasma una sexualitat matriarcal i que es fa lo que la dona vol:
“A la Marianna del cor
jo la veig amortallada!
Ja me n’hi agenollo als peus;
ja perdó li demanava:
-Decanta’t d’aquí, Joanet,
que seria condemnada.
Ves-te’n a baix, al celler,
trobaràs la meva mare;
digues que et dongui les claus,
les claus de la meva caixa.
Obra el primer calaixó:
trobaràs les arracades.
Obra el segon calaixó:
trobaràs l’anell de plata.
Obra el tercer calaixó:
trobaràs la roba blanca.
Obra el quart calaixó:
trobaràs la setmanada.
El vestit que em feia fer
encara n’és a cal sastre.
Ves-te’n a casa el fuster
digues que em faci la caixa!
-Que la faci un pam més gran,
que tots dos hi poguem cabre!” (p. 78).
A més, José Carlos Llop comenta que això comporta que la vida no és vista com “una conquista socioeconómica. No esencialmente, al menos.
A partir de los ochenta[2], sin embargo, entró (…) la power couple o alianza matrimonial con el objetivo de comerse el mundo, como todos saben (…)” i explica que “La power couple es una sociedad limitada, basada en el poder (no necesariamente político) y el dinero y cuyo destino es más poder y más dinero”.
Per contra, immediatament, es veu que es posa de part de la visió matriarcal de la vida i addueix que “la antigua concepción del matriarcado mediterráneo “ es tracta d’una “Institución que debería ser más protegida: más que la tomàtiga de ramellet, el ferreret y los talaiots. O por lo menos tanto como ellos”. Estic totalment d’acord amb aquestes paraules de José Carlos Llop.
Notes: En el cançoner de Pineda, en més d’un cas, llegim cançons en què apareix la forma “Obra”, en lloc de la genuïna “obre”, la qual també té com a sinònima “Obri”.
[1] Textualment.
[2] Del segle XX.
