Tot seguit, inclourem un romanç escatològic que cita Aureli Puig, qui comenta que, “per la seua escriptura i temàtica, estimo de finals del segle XIX o inicis del XX. El seu contingut escatològic és ben curiós i és al meu parer una mostra reeixida de composició popular valenciana, que no puc estar-me d’oferir-los tot seguit:
Romanç del cagalló[1]
A tots los que m’escolten, siguen,
senyores o senyors, en molta,
humilitat los demano l’atenció, per
què parlaré de les coses, parlaré
del cagalló.
El cagalló és una gran cosa,
per tots los caps i cantons,
si tires per la substància
fa bons rabaeus i bons melons,
i si tires pels perfums,
és veritat fa molta pudor,
més si el cagalló no fora,
al cap de sis segons,
mos se faria una panxa
que pareixeria un tambor,
i al cap de cinc o sis dies
entre guixes, naps i cigrons,
ai quines panxes més grosses
ai quins culs més redurs
tots los hòmens i xiquets
i les dones sobretot,
anirien rechinflan,
per tots los caps i cantons.
Quan un home té caguera,
i va aguantant-se els calçons,
i va apretant les anquetes,
pa que no els ixca la pudor.
El pobret passa un mal rato,
hasta que ha fet la funció,
ajupit, plantat, assentat,
com a ell li pareix millor,
després de fer la faena,
descansa com un senyor,
si un home no cagara,
s’aniria fent tan gros,
que els mateixos pantalons,
no podrien aguantar-ho,
es trencarien els botons,
sabeu de què vos llibreu[2]” (pp. 159-160).
Notes: [1] El transcrivim textualment.
[2] Literalment, en lloc de lliureu.