Una altra llegenda en què copsem lo matriarcal i que figura en la mateixa obra de Francesc Martínez i Martínez, de 1947, és “L’ermita de Santa Anna, en Benissa”. Com que exposa molt el matriarcalisme valencià, hem considerat adient escriure-la. Primerament, direm que Benissa és una població valenciana de la Marina Alta. Diu així:
“Bona gent, la d’aquest poble. Des de l’antigor, es la que més ha conservat l’esperit feudal, com a veïnat. Fins a fa poc, estava compost per dos braços, o siga, els senyorets, açò és, els d’estirp més o manco aristocràtic, i els no senyorets, els d’humil origen[1]. Allí no hi havia classe mitjana. Nombroses eren les cases que ostentaven escuts heràldics.
La població, molt allargada en l’altiplà d’extens tossal, té en un cap l’església-fort, robusta obra de carreu, com arredonides construccions, a estil de torres i barbacanes[2], li donen aspecte de fortalesa guerrera més que de temple. I, a l’altre cap, el convent de frares menors, que també la frontera de l’església és de pedra picada i té defenses guerreres, especialment, damunt de la porta.
Tot açò dona a la vila cert aspecte medieval, per més que no estigué emmurallada.
Aleshores, la fàbrica de farines ha desmuntat els molins de vent i altres de distintes indústries li estan llevant el típic caràcter.
Bo és el progrés, a no dubtar, però també s’emporta els delicats perfums de l’antigor. I fa llàstima que, no sent incompatibles, es destrossen.
La devoció principal dels fills de Benissa és la Puríssima Xiqueta, que té la seua història i a què li fan gran festa. També Sant Antoni Abat rep els obsequis dels fills de la vila, donant motiu a un bon porrat o fira. Altres devocions secundàries hi ha, entre elles, a Santa Anna, la qual té una ermita dedicada a la vora del barranc de son nom, de què conten les gents dels pobles veïns, puix, als fills de Benissa, no els senta bé una llegenda que narrarem per l’originalitat que presenta” (pp. 264-265).
Com hem pogut veure, en primer lloc, el folklorista comenta que, en la societat feudal, hi havia dos grups socials clarament diferenciats: 1) els nobles i 2) la gran majoria de la població (la qual no incloïa els qui tenien algun comerç o alguna faena que els atorgava prou llibertat econòmica i més que al grup més nombrós). A banda, caldria considerar el paper del comunalisme.
Quant al comunitarisme, el plasma en escriure que el progrés (identificat amb la revolució industrial i amb el capitalisme dels segles XVIII i XIX) s’emporta els perfums, o siga, la part matriarcalista de la vida. Per això, podem captar que ell preferiria una societat i una cultura com la que hi havia abans, perquè la té com a més arrelada, més natural, no destructora: “no sent incompatibles” els avanços amb l’antigor. Com diu, per exemple, Rigoberta Menchú a l’etnòloga Elisabeth Burgos, la Terra, com a Mare, cal tractar-la bé, no fer-la malbé i, així, tenir-la com la mare que, si se la cuida bé, torna la possibilitat de continuar “mamant” d’ella.
Adduirem que, en el primer terç del segle XXI, la majoria dels estudiants de les escoles, dels instituts i els qui ho feien en les universitats com també els qui aprenien, sovint, mitjançant la televisió, les revistes d’història o bé per Internet, accedien a una presentació prou deformada de la realitat i, a més, unida a un intent castellanista d’unificació, àdhuc, mental i pedagògic, que, si no quallava en terres catalanoparlants, en bona part, era perquè un grup considerable dels catalanoparlants es negava a acceptar les versions oficials i la profanació de les arrels. Si més no, a mesura que accedien a més reports sobre el matriarcalisme dels seus avantpassats i dels qui havien nascut abans de 1920 i que, amb freqüència, ho havien viscut en familiars més pròxims (o encara vius) i en els barris o en les poblacions on s’havien criat, sobretot, durant la infantesa i fins al final de la seua jovenesa.
Finalment, afegirem que resulta curiós que l’ermita dedicada a Santa Anna (un personatge femení) estiga a la vora d’un barranc (vinculat amb l’aigua) i que, a la Puríssima (tractada, afectuosament, com a Xiqueta), se li faça gran festa: trets que considerem en línia amb lo matriarcal.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Ací cal afegir el tercer grup: els comerciants. Inclouria, per exemple, des del sabater, fins als qui feien gestions relacionades amb el transport marítim.
[2] En el “Nou diccionari de la llengua catalana”, de Joan Baptista Xuriguera, veiem que una barbacana és una “Fortificació davant la muralla”.