En el grup “Cultura mallorquina”, el 14 d’octubre del 2021, els comentaris foren “Jo, per exemple, sa meva mama havia nascut en 1901. Totes ses madones tenien molts anys i lo que sí sé és que eren valentes dones, perquè, durant generacions, han duit sa finca, es pot dir totes soles” (Francoise Ramon), “Abans també es deia ‘Una dona fa i desfà una casa’: es referia a que si era un capbuit, per molt que s’home la portàs, tot anava malament. I, en revés: si era ell es capbuit, sa dona treia sa casa endavant” (Mateu Amengual), a qui Francoise Ramon escriu “Mateu Amengual. Normalment, sa dona, sempre o quasi sempre, ha duit sa casa endavant. Hi ha que diu que ses dones tenen molta voluntat. Com deia es meu home, fan moure muntanyes. Amb molta de paciència, arribam sempre”.

El 15 d’octubre del 2021, posí, en el meu mur i en distints grups de Facebook, unes paraules que feia poc havia plasmat Margalida Juan Taberner, en relació amb una anècdota contada per son pare, en què una dona, a l’hora de triar cavall, era qui tancava el tracte, ja que el marit li preguntava “Maria, quin vols?” i, per tant, era la dona qui tenia la darrera paraula.

Jo demaní “¿Com era, en el cas de les vostres àvies (o bé de les vostres mares), si havien nascut abans de 1920?”.

En el grup “Dialectes”, el 15 d’octubre del 2021, les respostes foren “Boníssim i ben real” (Maria Montserrat Morera Perramon), “Jo, a Mallorca (als pobles), sempre havia tengut clar que la madona és la que mana” (Merce Serra).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.