Als pobles bel·ligerants i als seus governants.

Quan fórem cridats, encara que de manera indesitjada, per a succeir en el Tron Apostòlic, al mansíssim pontífex Pius X, a qui el dolor per la lluita fraticida, que acabava de començar en Europa, havia escurçat la vida santa i beneficiosa, també Nós sentírem, inclinats a dirigir una mirada inquieta cap als sagnants caps de batalla, amb l’horror d’un pare que veu la seua casa arrasada i deserta per un huracà furiós. I pensant amb un condol inexpressable als jóvens fills nostres, que a milers, foren tallats per la mort, rebérem amb el cor, dilatat per la caritat de Crist, tot el xoc de mares i les esposes vídues abans d’hora i tot el plor inconsolable dels xiquets privats massa prompte de la guia paterna.

En la nostra ànima, participant de la trepidació frenètica d’innombrables famílies i ben entés pels imperiosos deures que ens imposa la sublim missió de pau i d’amor, que se’ns confià en dies tan trists, Nós, prompte concebérem el propòsit ferm de consagrar tota la nostra activitat i tot el nostre poder a conciliar els pobles combatents; de fet, férem una promesa solemne al Diví Salvador, que volia, amb el preu de la sang, fer germans a tots els hòmens.

I de pau i d’amor foren les primeres paraules, les quals dirigírem a les nacions i als seus governants com a pastor suprem d’ànimes. Però el nostre consell, afectuós i insistent com el del pare i com el de l’amic, romangué sense ser escoltat. Sí que augmentà el dolor en nosaltres, el propòsit no minvà; per això, prosseguírem dirigint-nos amb confiança cap a l’Omnipotent, que té en mà la ment i el cor dels seus súbdits, així com dels reis, i invocant-li la cessació de l’immens flagell. A la nostra pregària fervent i humil, volíem associar tots els fidels i, per a fer-la més eficaç, procuràrem que anàs acompanyada d’obres de penitència cristiana.  Però hui, en el trist aniversari de l’esclat del terrible conflicte, més calent ix del cor el nostre desig: que cesse molt prompte la guerra, el crit patern de pau. Que aquest clamor, vencent el pavorós fragor de les armes, puga aplegar no sols als pobles ara en guerra, sinó als seus caps, inclinant a uns i a altres demandes més pacífiques i serenes. 

En el sant nom de Déu, en nom del nostre Pare i Senyor celestial, per la Sang de Jesús beneïda, el preu del rescat humà, vos implorem als qui la Divina Providència ha posat al govern de les nacions bel·ligerants, per a acabar amb aquesta horrible carnisseria que, des de fa un any, ha deshonrat Europa. ¡La sang fraterna és lo que, finalment, s’aboca a la terra i als mars! Les regions més belles d’Europa, d’aquest jardí del món, estan sembrades de cadàvers i de ruïnes i on, un poc abans, florien les indústries de les fàbriques, de la labor fecunda dels camps, ara mateix, retrona el canó i, amb la seua fúria demolidora, no respecta ni els pobles, ni les ciutats, sinó que, a tot arreu, sembra estralls i mort. Vosaltres porteu, davant Déu i davant els hòmens, la responsabilitat tremenda de la pau i de la guerra; escolteu la nostra pregària, la veu paternal del Vicari del Jutge Etern i Suprem, a què heu de retre-li compte tant de les vostres empreses públiques, com dels vostres actes privats.

Les riqueses copioses, de què Déu Creador ha fornit la terra a la vostra subjecció, ¿vos permeten continuar la lluita, però a aquest preu? Responen els milers de jóvens que s’apaguen cada dia en els camps de batalla, respon la ruïna de tantes ciutats i de tants pobles i de tants monuments a causa de la pietat i del geni dels avis.

I aquella llàgrima amarga i vessada en el secret de les parets domèstiques o als peus dels altars suplicats, ¿no repeteixen que és gran, massa gran, el preu de la lluita contínua?

Encara que es diga que l’enorme conflicte no pot compondre’s sense la violència de les armes, que es depose el propòsit mutu de la destrucció i reflecteixen que les nacions no moren: humiliades i oprimides, porten els espasmes, el jou que se’ls va imposar i preparen l’alliberament i transmeten, de generació en generació, el llegat, trist, d’odi i de venjança.

¿Per què no ponderar, des d’ara, amb la consciència serena, sobre els drets i sobre les aspiracions justs dels pobles? ¿Per què no iniciar, amb ànim voluntariós, un intercanvi, directe o indirecte, de vistes, amb la intenció de tenir en compte, en la mida de lo possible, aquells drets i aquelles aspiracions i acabar, així, amb la immensa lluita, com passà en circumstàncies semblants? Feliç qui primer alce el ram de l’olivera i l’estenga a l’enemic, amb la mà dreta i oferint condicions raonables de pau. L’equilibri del món i la tranquil·litat pròspera i segura de les Nacions reposen en la benevolença mútua i en el respecte dels drets i de la dignitat dels altres, molt més que sobre la multitud de les armes i del seu cinturó formidable de fortaleses.

Aquest és el crit de pau, el qual irromp molt alt, des del Nostre ànim, en aquest dia trist, i invitem a tots els qui siguen els amics de la pau en el món a donar-nos la mà per a accelerar el final de la guerra, que, de fa un any ençà, ha canviat Europa en un camp vast de batalla. ¡Que Jesús misericordiós, per la intercessió de la seua adolorida Mare, per fi, després de la tempesta tan horrible, l’alba plàcida i radiant de la pau faça imatge de la seua cara divina! Que ressonen prompte els himnes d’agraïment a l’Altíssim, Dador de tot el bé, per a que tinga lloc la reconciliació dels Estats; que tornen, els pobles, abraçats pel món, a l’emulació pacífica dels estudis, de les arts i de les indústries i, ja restablit  l’imperi del dret, que resolguen confiar, d’ara en avant, la solució de les pròpies divergències, no ja a la vora de l’espasa, sinó a la raó de la igualtat i de la justícia, estudiades amb la calma i amb la ponderació que correspon. ¡Serà, aquesta, la conquesta més bella i gloriosa de les Nacions!

Amb l’esperança grata que els fruits de l’arbre de la pau tornen prompte a alegrar el món, donem la nostra Benedicció Apostòlica a tots els qui formen el ramat místic que Ens ha confiat i també a tots els qui encara no pertanyen a l’Església Romana, preguem al Senyor, que els estrete a Nós amb vincles de caritat perfecta.

Roma, des del Vaticà, 28 de juliol de 1915.

Notes: Agraesc la informació facilitada pel meu amic Pere Riutort, mitjançant la seua explanació, com també, per descomptat, la col·laboració abnegada de Josep Ma. Alentà, de l’Editorial Claret, qui em passà molta informació (fins i tot, la versió en italià que figura en la web del Vaticà i altres escrits).

Igualment, hem recorregut, en part, al llibre “El internacionalismo papal. Escolio a la exhortación apostólica de Benedicto XV  A los pueblos beligerantes y a sus gobiernos”, escrit per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, i publicat en 1916 per Editorial Ibérica (Barcelona).